diumenge, 13 de novembre de 2016

EL PROCÉS CREATIU EN L’ESCULTURA.  
Conferència a càrrec de Rosa Parés, escultora

Qui no s’ha preguntat en alguna ocasió on i com es fan les diferents escultures que ens trobem passejant pel carrer o en una rotonda?.  Això ens ho ha explicat aquest dimecres l’escultora pratenca Rosa Parés juntament amb una mica d’història de l’escultura, un art una mica més desconegut que la literatura o la pintura, però que no té res a envejar de les seves germanes més famoses.  L’acte ha estat presentat pel Jesús García Moreno, qui ha posat el primer interrogant i ha donat peu a que la Rosa Parés Petrus ens expliqués les interioritats d’aquest procés creatiu que ella coneix perfectament i del que ens ha volgut fer partícips a  tots els que hem acudit aquest dimecres a escoltar-la

Per començar cal tenir clar que l’escultura, com qualsevol manifestació artística, és l’expressió d’un sentiment, d’una història o, com molt bé ha definit la Rosa Parés, “un diàleg entre el ser i la matèria”, però no un diàleg inert, sinó amb molt de sentiment i d’expressió perquè com la nostra conferenciant ha dit “una obra d’art mai ens pot deixar indiferents sinó que ens ha d’emocionar” i aquesta emoció l’hem poguda captar a mesura que la Rosa ens anava parlant d’aquest art que ella coneix molt bé. 

Inicialment ens ha explicat que l’escultura estava encomanada als picapedrers i als empresaris que s’encarregaven de donar forma a un tros de pedra o d’altres materials que s’utilitzaven en les construccions.  Posteriorment es van començar a fer figures més espirituals i aquesta forma de transformar la realitat va començar a obrir-se camí en el món de les arts.

La Rosa Parés ens ha parlat de diferents estils d’escultura, de la tendència nòrdica, la mediterrània o la mística, però que totes elles busquen trobar l’harmonia i expressar uns sentiments, tot passant una idea a un material noble o a qualsevol altre element apte per poder crear un escultura.

I ha partir d’aquí sorgeix el més impactant.  Com es poden crear obres escultòriques de grans dimensions i d’una sola vegada?  La més gran que la Rosa Parés ha creat feia 2,30 metres d’alçada i pesava 250 quilos i a pesar d’això, mai se li ha caigut ni aquesta, ni cap altra escultura durant el procés de creació.  Ens ha explicat la Rosa que quan un comença a treballar, l’obra no pot sortir del no res, sinó que l’artista la té que tenir pensada, i n’ha de fer un esbós i a partir d’aquest moment, quan es tenen les coses clares es quan comença la feina de donar cos a l’escultura.  Això és una tasca dura que només es pot fer en llocs especials on es pugui posar el material a la temperatura idònia per tal que es pugui modelar, llocs que per desgràcia ja no n’hi ha gaires al nostre voltant.  En aquesta tasca, la
geometria i la composició són importants per tal que un tros de fang pugui donar vida a una imatge amb sentiments.  Amb aquestes premisses, i en mig de filferros i bases per tal d’aguantar la figura que està prenent forma, es quan de mica en mica, i un cop passat el temps adient per tal que el material es posi, comença la tasca més creativa de buidar i d’anar donant forma a una figura en principi inert que cobrarà vida després de passar-se tres o quatre dies en un forn industrial.  De totes aquestes tasques la més complicada és la de transportar la peça des d’on s’ha modelat al lloc on es té que coure perquè durant aquesta fase el perill de que es pugui fer malbé és més gran. 

Com vam poder imaginar tots els assistents a la conferència a través de l’explicació gràfica que ens va fer la Rosa Pares, i com es podrà imaginar qualsevol persona que llegeixi aquesta crònica, la tasca de fer una escultura, especialment de grans dimensions, és molt costosa.  Això ho ha confirmat la nostra conferenciant qui ha explicat que aquesta feina no la pot fer una persona fràgil de cos, i que necessàriament té que comptar amb la col·laboració d’altres persones per tal d’anar tallant i per poder fer que el material estigui a la temperatura idònia per poder-hi treballar. 

Després d’aquesta explicació comencen a passar per l’escenari fotografies de diverses obres de la Rosa Parés, fetes pel nostre col·laborador Joaquim Torrent.  Hi podem observar esbossos de futures escultures, de nus de dona, de caps, de cossos esvelts que reflecteixen moltíssimes emocions i tota una vida dedicada a l’escultura.  Podem veure igualment imatges del seu taller tot ple de figures i d’escultures més petites i més gran que reflecteixen la passió d’una artista per una disciplina més minoritària però que té tant de talent i d’expressivitat com qualsevol altra disciplina artística si es troba la mirada adequada per encarar-s’hi.

A mesura que van passant les fotografies, la Rosa ens parla de les seves primeres obres, de la importància que té la composició en qualsevol escultura per tal de trobar l’equilibri de les diferents persones que hi surten, de la necessitat de mirar les obres des d’una distància equivalent a tres vegades la seva mida per tal de captar millor la seva expressivitat i de moltes altres coses que van anar sortint al llarg de la seva explicació.

També podem veure entre les diferents fotografies, les dues obres més emblemàtiques que estan al Prat i que ella va fer per tal que puguem gaudir-ne tots els pratencs.  Qui no ha vist l’escultura dels dos pagesos que actualment hi ha al Fondo d’en Peixo o les figures de Sant Cosme i Sant Damià de la nostra parròquia?  La Rosa ens confessa, quan al torn de preguntes se li demana per aquestes obres, que les figures de Sant Cosme i Sant Damià van ser les primeres escultures de sants que va fer, i que va tenir que anar a informar-se sobre aquests bessons metges per tal de poder-la fer.  També ens diu que per fer l’obra “Flor de garba”, una al·legoria a la pagesia pratenca, no es va haver d’inspirar en cap pagès perquè des de la seva infantesa coneixia perfectament l’agricultura al Prat i n’havia vist centenars de pagesos treballant a les terres de la Granja de la Ricarda on va néixer. 

Parlant de la Granja de la Ricarda ens ha explicat que allà va trobar tot l’espai que necessitava per donar forma a la seva creativitat i que, encara que inicialment li agradava la pintura, finament es va decantar per la tercera dimensió i va començar a fer escultures.  Primer d’una manera autodidacta i després ja en una escola on va aprendre les tècniques adients i la importància que té l’equilibri en tota mena de creació.

I així, donant resposta a totes les preguntes que li feien els assistents va acabar una tarda plena d’escultures i de sentiments.  Moltes gràcies Rosa per fer-nos gaudir durant una estona d’un petit tast de l’art de l’escultura i del procés de la seva creació.  Segurament a partir d’ara, quan anem caminant i veiem alguna escultura teva o d’altres artistes, la veurem amb una mirada diferent i més plena de sentiments.


Rocío Ortega Atienza 

dijous, 3 de novembre de 2016

L’Associació d’Escriptors del Prat de Llobregat, tintablava, us convida a la conferència-col·loqui

El procés creatiu en l’escultura
a càrrec de Rosa PARÉS PETRUS, escultora

que tindrà lloc a la Sala d’Actes de la Biblioteca Municipal “Antonio Martín” del Cèntric, el proper dimecres 9 de novembre del 2016, a les 19.15h.


El Prat de Llobregat, novembre del 2016

dilluns, 10 d’octubre de 2016

TRÍPTIC DELS SILENCIS
CONFERÈNCIA  a càrrec de PAU BOU
Director, dramaturg i professor de teatre



Va obrir l'acte en Vicenç Tierra, tot remarcant que, amb aquesta xarrada col·loqui, Tintablava començava el setè curs des que es va començar amb aquestes sèries d'activitats culturals.
Va agrair també al Pau Bou, la seva presencia i actuació, així com la desinteressada ajuda i col·laboració amb Tintablava cada cop que li hem demanat.
El Pau és, sens dubte, un home de teatre i, com a tal, va plantejar-nos la trama del seu col·loqui.


Aquesta no ha estat una xerrada, gairebé, a l'ús, sinó més aviat la posada en escena d'una idea i d'un argument, quasi teatral, basat en les experiències creatives de tres dramaturgs fracassats, admès, que el seu currículum conté moltes altres aportacions literàries, com ara poesia, traducció d'autors molt coneguts, inclús l'activisme nacionalista, feminista o de caràcter social. Cosa que va quedar palesa durant la ponència. Però de bon començament, va deixar ben clar qui eren els seus protagonistes, dos homes i una dona: el Francesc Fontanella (Barcelona 1622, Perpinyà 1982/83), el Felip Cortiella (Barcelona 1871-1937), i la Carme Montoriol (Barcelona 1893-1966). Nascuts i viscuts en èpoques molt diferents com eren el Barroc, la Renaixença o durant la meitat del, a cops tràgic i a cops genial, segle XX. Tots ells Catalans, evidentment,
però amb algunes altres coses significatives en comú: el seu amor pel teatre, el seu compromís polític, social i reivindicatiu dins d'una posició progressista, i per, i d'aquí parteix la tesi en la qual es fonamenta l'argument de la "representació-col·loqui del Pau", haver obtingut un fracàs trepidant i dolorós que conduí al rebuig dels seus innovadors plantejaments teatrals.
El Pau ens prepara per escoltar la història d'un fracàs, inclús ens parla de "la bellesa del fracàs", però de seguida intuïm que, com als bons mags, es guarda una carta, gairebé màgica, a la màniga, i tot seguit, omplint d'aire els pulmons, i el gest d'entusiasme, ens presentà, per ordre cronològic, a cada un dels autors amb una senzillesa plena de detalls humans i amb una gran passió, exposant l'abast dels seus plantejaments teatrals, alguns dels quals haguessin estat capaços d'obrir camins molt interessants per al desenvolupament del teatre català contemporani.

Guanyat, aleshores, el públic, que no perdia detall, aquella inicial proposta, la tesi del fracàs, la va acabar tot reivindicant la importància dels autors protagonistes de la representació, és a dir, del col·loqui, i aprofità per repartir estopa als diferents estaments dissenyadors de la cultura, a vegades, feta massa a mida d'una idea predeterminada i escollida per una influent minoria, que reparteix mèrits i ajuts com si es tractés d’una rifa. Premis, òbviament, capaços d'obrir i tancar futurs com qui tanca i obre els ulls.

Però el nostre conferenciant, home del teatre, fins al final, no dubta en demanar la col·laboració dels assistents per a realitzar una proposta tant plena d’ambició com d'amor per les arts escèniques. Es tracta de realitzar el muntatge d’aquelles que, per a ell, han estat les millors obres de cada un dels autors: «Lo Desengany» d'en Francesc Fontanella, representada, tal com moltes vegades es feia al Barroc, «en un format d’anar per casa», encara que sigui en el menjador de casa seva. L'obra «Els artistes i la vida», d’en Felip Cortiella; obra feta per a reflexionar, es podria muntar en una sala d’actes, per representar quelcom semblant a allò que en aquell precís moment estaven fent. La darrera proposta «L’Abisme» de la Carme
Montoriol, una obra de renovació tant teatral com social, subjecte d'incisives crítiques per part de la «moralina» conservadora de l'època, com a apoteosi final, hauria de ser representada, mitjançant una representació convencional, això sí, dins del Teatre Nacional de Catalunya, reivindicant allò que hagués pogut ser el teatre català contemporani, i mai no va ser-ho.

Pau, ens has enganxat al teu projecte!


Per Jesús García Moreno

dijous, 29 de setembre de 2016

L’Associació d’Escriptors del Prat de Llobregat, tintablava, us convida a la conferència-col·loqui

Tríptic dels silencis
a càrrec de Pau BOU JORDÀ, director, dramaturg i professor de teatre

que tindrà lloc a la Sala d’Actes de la Biblioteca Municipal “Antonio Martín” del Cèntric, el proper dijous 6 d’octubre del 2016, a les 19.15h.


El Prat de Llobregat, setembre del 2016

dimecres, 21 de setembre de 2016

DE PASSEIG
Els peripatètics, que a la Grècia clàssica eren seguidors d’Aristòtil (384aC-322aC), aprenien en les classes que els impartia el seu mestre tot passejant sota galeries i portals. Avui, en la presentació del nou curs 2016-2017 de l’Associació d’escriptors del Prat “tintablava”, us convido a anar passejant i aprenent dels ponents que rebrem al llarg del curs; i, també, a donar un tomb per les novetats que tenim preparades, unes implantades ja i les altres, en previsió de fer-ho properament.
Quant a la consolidació  de novetats:
-Us emplaço a entrar al link https://issuu.com/tintablava que us donarà accés directe a l’apartat d’Internet on hi tenim per a la seva lectura gratuïta, quatre dels nostres llibres publicats: precisament fa pocs dies s’hi ha afegit el d’en Jordi Ramos, “Històries i curiositats de les masies del Prat” (també hi podeu accedir a través del nostre bloc  http://tintablava.blogspot.com.es/)
-Igualment, a partir d’ara mateix, els que esteu registrats al Facebook ja tindreu l’oportunitat de tenir tota la informació sobre la nostra associació a través d’aquesta finestra de les xarxes socials.
-Dintre d’aquest mes de setembre, es reunirà una comissió de cinc persones (Regidoria, “Tintablava” i Professors) amb l’ inestimable objectiu de revisar les bases i consolidar i fer més atractiu el Premi literari per a joves del Prat (microrelats i poemes), que ja fa més de cinc anys que vàrem engegar i que, per suposat, amb nous al·licients, continuarem aquest proper 2017.
Pel que fa referència als actes d’aquest curs 2016-2017 que iniciarem d’aquí a pocs dies, ja té una programació completada i en ferm. Us faig a mans els detalls de les primeres conferències, que amb el seu horari habitual de les 19’15h. tindran lloc a la Sala d’actes de la Biblioteca Antonio Martín, al “Cèntric”: el dijous dia 6 d’octubre s’inaugura el curs amb la intervenció del dramaturg, actor i director teatral Pau BOU, que ens exposarà el tema “Tríptic dels silencis”; el dimecres dia 9 de novembre rebrem l’artista pratenca Rosa PARÉS PETRUS, que ens dissertarà sobre “El procés creatiu en l’escultura”; el dimarts dia 20 de desembre Pedro DÓLERA CORPAS, entrenador de l’AE Prat, desenvoluparà l’apassionant tema “Obrint el vestidor de bat a bat”. Però el curs seguirà a partir del mes de gener i fins al mes de juny del 2017. Per a aquests mesos, ja tenim la confirmació i el compromís de la seva intervenció de la poetessa Conxita HERRERO, de l’artista i pintora Maite MARÍN, de l’eco-biòleg Pau ESTEBAN, de l’artista digital Xavier COMAS i de l’escriptor Pere BALTÀ, que clourà el curs. Ja us informarem puntualment i detalladament de totes les nostres activitats de 2017.
Publicarem el nostre setè llibre pel Sant Jordi del 2017, llibre que en aquest cas versarà sobre pagesos i pageses del Prat i les seves històries, plenes de vida i testimoni. Ja hi està treballant de valent la companya i amiga Núria ABELLÓ, escriptora i membre de la junta directiva de la nostra associació.
I també aquest curs totes les persones associades rebran  de part de “tintablava”, un regal senzill però  que estarà ple d’utilitat i d’identitat. L’anireu tenint a mida que avanci el curs.
Rebeu, com sempre, la gratitud més sincera i profunda en nom de tots els altres membres de la junta directiva de l’entitat i en el meu propi,     
                                                                                                     
El President,

Vicenç Tierra

                                                                    

dijous, 30 de juny de 2016

A les acaballes del mes de juny s’ha tornat a celebrar l’Assemblea de socis de Tintablava per tal de donar compte de totes les activitats que s’han dut a terme al llarg d’aquest curs que han estat moltes, molt variades i d’una gran qualitat com segurament molts de vosaltres haureu pogut comprovar en viu al llarg d’aquests mesos.

L’acte ha estat obert pel president de l’entitat, en Vicenç Tierra, que ha parlat una mica de la trajectòria de l’entitat durant aquest any 2015-2016 on s’ha complert el seu sisè aniversari.  Dins d’aquestes activitats, i a més de les conferències habituals, cal destacar, com cada any, la publicació d’un llibre relacionat amb la nostra ciutat, en aquesta ocasió amb la música pratenca des de la dècada dels seixanta, i la celebració del concurs de poesia i de microrelats on han participat els joves del Prat amb obres molt interessants.  Aquestes dues activitats que són essencials per tal de promoure la cultura i la literatura entre tots els pratencs, i especialment entre el jovent, han estat possible gràcies a tots els socis de l’entitat que ens han informat que ja són 102, i que esperem que l’any vinent puguin pujar.

Després de la presentació hem pogut gaudir d’un dels moments més emotius de la tarda quan s’ha passat un audiovisual amb les imatges més emblemàtiques d’aquest curs, que repassaven les conferències, les presentacions de llibres, el concurs de poesia i microrelats i en general totes les experiències viscudes.  Hem pogut rememorar els diferents conferenciants que han parlat de poesia, d’art, de literatura, d’experiències, de coses tan originals com la frenologia, o de la marca “El Prat” o d’escriptors universals com Antonio Machado o Ramon Llull, i com no de la comunicació i de la creació artística.  Temes tots ells superinteressants que els podeu refrescar llegint les cròniques que hi ha en aquest blog i així anar fent boca pel que ens espera el curs vinent.

Tot això no seria possible sense els socis i sense les persones que acte rere acte donen sentit amb la seva assistència a totes les activitats que s’organitzen des de l’entitat.  No obstant això, també cal destacar la bona tasca del contable de Tintablava que ens ha fet cinc cèntims de com han estat els comptes de l’any que acaba i del pressupost per l’any vinent que permet continuar desenvolupar a l’entitat la seva tasca de promoció de la cultura al Prat.   També s’ha donat compte de qui són els membres de la Junta, president, vicepresident, secretària, tresorer i vocals i s’ha acordat per unanimitat dels presents donar entrada com a nou vocal a Jesús García que ens va delectar fa uns mesos amb una conferència sobre Antonio Machado, del qual és un gran expert i que aportarà molt a l’entitat.

I arribats a aquest punt cal preguntar-se què ens espera el curs vinent?.  Per això haureu d’estar atents a totes les activitats que s’anunciaran oportunament, però a l’Assemblea ja s’ha avançat que es faran vuit conferències a partir del mes de setembre i que podrem gaudir d’actors, escriptors, coaching i de moltes persones que ens parlaran de temes molt interessants.  A més a més, també està previst que, com a novetat, es facin dos actes fora del Cèntric que no seran pròpiament conferències sinó presentació d’audiovisuals o de fotografies relacionades amb El Prat o amb experiències viscudes pels pratencs, que segurament us agradaran igual o més que les conferències tradicionals que es faran.  Juntament amb tot això, es tornarà a fer la presentació del llibre que cada any presenta Tintablava i el lliurament del concurs de poesia i microrelats que aquest any segur que té una participació de qualitat com ha succeït els darrers anys.

Amb aquest petit tastet del que ens espera el curs vinent i donant les gràcies a tots els assistents i a totes les persones que d’una manera o d’altra fan possible la continuació d’aquestes activitats, només cal acomiadar-nos fins el curs vinent desitjant-vos que tingueu un bon estiu, que gaudiu no només de la platja, de la família i dels amics, sinó també de les activitats culturals que es faran al llarg d’aquests mesos i, com no podia ser d’una altra manera, no puc deixar perdre l’ocasió per tal de comminar-vos a que llegiu i dialogueu perquè si ho feu, els follets que estan per tot arreu us ho agrairan i us ho compensaran amb escreix.

Bon estiu i fins al setembre!

Rocío Ortega 

dimecres, 22 de juny de 2016

CONFERÈNCIA
“PARLEM DE CANVI CLIMÀTIC, PARLEM DE NOSALTRES”
a càrrec d‘Irma Fabró Yagüe
DIMARTS 14 de JUNY de 2016

L’última de les conferències d’aquest curs de tintablava ens ha deixat a tots els assistents amb un fort sentit de la responsabilitat, doncs aquesta tarda de dimarts hem pogut escoltar com l'Irma Fabró ens ha compactat amb una elegància admirable i especialment entenedora els coneixements científics sobre el canvi climàtic.
I és que, tal i com en Vicenç Tierra ens la presenta, no podíem esperar menys!  Pratenca de soca-rel i vinculada a l’administració pública local des del 1987, Irma Fabró és Llicenciada en Geografia i Història per la UB; ha participat en nombroses jornades i congressos europeus i mundials entorn el medi ambient; ha treballat durant anys al departament de Cultura i al de Medi Ambient de l’Ajuntament del Prat, vinculada sobretot als programes d’educació ambiental dels Espais Naturals del Delta del Llobregat; i actualment és Directora de l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Viladecans, on segueix vinculada a l’educació i la sensibilització entorn la temàtica del “Canvi Climàtic”. Escriptora també de nombrosos articles tècnics i sòcio-històric-econòmics, Irma Fabró és autora de tres llibres: Els anys després: el Prat des del 1939 al 1950: la postguerra (editat per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament del Prat, 1989); Terra i propietats: la transformació del camp pratenc al s. XIX -coautors, Marga Gómez i Antonio Rodés- (editat per La Impremta, 1989); Museu del Prat: Centre d’Interpretació al Delta del Llobregat (editat per l’Ajuntament del Prat, 1996).
Un cop introduïda la seva trajectòria laboral (i gairebé es podria dir que vivencial), l’Irma ens
condueix a tots plegats per l’evolució històrica de l’estudi del canvi climàtic i les conseqüències i canvis socials i econòmics que comporta, tot remarcant com a partir del 2008 el tema del canvi climàtic entra de ple a les agendes dels Ajuntaments (amb el que es coneix el Pacte dels Alcaldes promogut per la Unió Europea - Covenant of Mayors for Climate & Energy).
I és que l'Irma Fabró coincideix amb la frase de Javier Martin Vila, catedràtic de Geografia Física, quan diu “El canvi climàtic és el repte més important que ens enfrontarem al s. XXI i en el que tots els ciutadans del planeta hi estem implicats.” I hi afegeix “El canvi climàtic ja és aquí, és una realitat, el tenim entre nosaltres, ha vingut per quedar-se i a més a més ho trastocarà tot”.
I tot seguit ens explica què s’entén per canvi climàtic: una variació de les condicions climàtiques generals de la Terra, entesa en la seva pluralitat i en un període de temps bastant llarg. I efectivament, com ens ha recordat i mostrat amb gràfics, no és el primer període de canvi climàtic que pateix la Terra, però sí el primer en que les activitats humanes influeixen, el primer que s’està produint amb una velocitat extraordinària i el primer en que la població humana ocupa gairebé tot l’espai de la Terra (i seguim creixent...).
Dit això, l’Irma s’aixeca per fer un repàs històric exhaustiu molt didàctic entorn el que ha passat en els últims 2000 anys tot mostrant-nos un gràfic amb dos períodes ben clars: l’època calorosa (des de la caiguda de l’imperi romà fins aproximadament al 1200, quan els gels del Àrtic es van fondre) i l’època freda (anomenada petita edat del gel, que va aproximadament del 1350 al 1850).
En aquest sentit ens parla dels canvis en els oceans i de la possible aturada de la cinta transportadora oceànica, que està formada per corrents internes fredes i càlides que funcionen pel que s’anomena Bomba Termoalina basada en diferències de temperatura i salinitat. L'aturada d'aquesta cinta podria provocar que Europa patís l’efecte de l’anomenada “època freda”.
Ens parla dels canvis en l’atmosfera, del CO2 i d'altres gasos causants de l’efecte hivernacle amb un gràfic que ens sorprèn (25% provenen de la producció d’electricitat i calor; 24 % de l'agricultura, boscos i terres; 6% de les cases (emissions difuses); 14% del transport; 21% de la indústria; i 10% altres).
També ens parla de l’augment de la temperatura global, les precipitacions violentes, àrees
cada cop més seques i del que es comença a anomenar com a Refugiats Climàtics i la Guerra de l’Aigua. De la reducció de les glaceres, de la reducció del gel marí i de com el gel continental que té aigua dolça passa a ser salada. De com això provoca així un increment del nivell del mar i de com afectarà a 20 milions de persones que viuen en illes i zones costaneres, com el  nostre Delta (s’ha calculat que quan la temperatura del planeta pugi uns 2ºC el mar arribaria a l’av. 11 de setembre del Prat i quan pugi 4ºC el Prat acabaria sent una illa).
Ho vincula d’aquesta manera a les afectacions a la biodiversitat, als ecosistemes marins i aquàtics continentals (els esculls coral·lins, les meduses, aus migratòries, les papallones, l’ós polar, les orques, les petxines de mar...); als canvis als mapes mundials; ens parla del Deute Climàtic i dels Riscs Naturals més coneguts com huracans, incendis...
Llavors l'Irma Fabró vincula aquests canvis i afectacions a l’economia: des del sector forestal, al pesquer, al turístic, l’agrari, l’energètic i a la salut... (noves plagues, menys producció, costos més elevats, energies alternatives, al·lèrgies...). Ens detalla ben bé com el canvi climàtic afecta tant a la Terra com a planeta, als éssers vius, a nivell social i a nivell econòmic. I és que tot està relacionat i tot s’ha de tenir en compte quan es parla de canvi climàtic.
Què s’ha fet fins ara? Es pregunta retòricament l'Irma Fabró. Ens parla llavors dels acords i
estratègies elaborats per les administracions, del Protocol de Kyoto del desembre 1997 i de l’Acord de París del passat desembre 2015. Tot plegat, diu, poc sòlid. Tanmateix, acostant-nos a territori més local i des de la pròpia experiència, l’Irma ens explica la gran feina d’adaptació que estan fent els Ajuntaments arran el Pacte dels Alcaldes.
I com a societat què podem fer? Estem resignats? Es pregunta la ponent tot mostrant-nos la imatge d’una granota en un pot d’aigua que es va escalfant lentament. I ben identificats que ens hem sentit alguns. És la sensació d’estar escalfant-nos poc a poc sense optar a la capacitat de resposta davant l’evidència que ens cremarem.
“A vegades tenim molta tecnologia i poca saviesa”, “Ens hem de despertar”, diu l’Irma. I claríssimament ens planta un gràfic de desenvolupament sostenible, tot remarcant que cal un canvi de model i un canvi de valors en la societat global. Actualment estem en un món on totes les conseqüències d’uns arriben als altres, pel que hem d’apostar per projectes viables, socialment justos i ambientalment compromesos. Una crida a la responsabilitat i a l’anàlisi de les accions de cadascú de nosaltres que es va fer palesa arran l’Informe Stern (2007). També fa una pinzellada sobre el terme d’Economia Circular i de com els residus s’han de tornar a utilitzar com a recursos i del terme Degrowth-Decreixement, deixar de créixer sense sentit.
Per finalitzar, l’última imatge que ens presenta és la primera fotografia que es va fer del Planeta Terra des de la Lluna el 1968 i que ens convida a reflexionar juntament amb una frase “El destí de la Terra és únic i, si ens en volem sortir, hem de pensar en solucions globals”.
Els que hem estat presents a la conferencia, sortim de la sala entenent que no podem seguir malbaratant com fins ara. Tots tenim una petita part de responsabilitat i és hora que transmetem al nostre entorn que hem de ser conscients que el canvi climàtic és real, ja no es pot aturar i afecta a tota la terra. Alarmant? Segur. Però ara el que hem d’aprendre és a conviure-hi i procurar minimitzar el nostre impacte. Però està la humanitat preparada i, més important encara, prou conscienciada?

Anna Colominas Abelló


*Un apunt més de l'Irma: L'any 1988 l'ONU va crear el Parell Intergovernamental del Canvi Climàtic amb més de 2.000 científics de disciplines diferents que estudien i realitzen informes en relació al canvi climàtic.
Links Relacionats:
-  Pacte dels Alcaldes - Covenant of Mayors for Climate & Energy (El Prat): http://www.covenantofmayors.eu/about/signatories_en.html?city_id=349&benchmarks
-          Informe Stern: