divendres, 24 de febrer de 2017

CONFERÈNCIA "El cultiu de l'art"
a càrrec de la Maite Marín
16 febrer del 2017


Poema per a la Maite Marín

El sol s’atura damunt les teves teles
en un quasi ponent
sostingut pel teu pols.

La llum entre grogosa i rogenca del capvespre,
omple els teus  paisatges,
Sempre diferents davant
dels ulls que cerquen
formes noves, nous colors.

Quantes imatges s’han posat sobre
les teves pupil·les somniadores.
quantes vegades les has plasmat
obertes com un regal al mon,
fent néixer en nosaltres
noves sensacions, nous sentiments.
Contínua obrint-li dreceres a la realitat
amb  imaginació creativa.

Segueix pintant imatges,
somnis i records,
sobre els que reposi, plàcida o agitadament,
el pes eteri de la nostra sensibilitat.


   de Jesús  García Moreno, 16 de febrer de 2017



La Maite Marín es va donar al public present, durant el col·loqui, obrint el seu fons, la seva historia d’artista, des de el  començament fins a la actualitat, transformant el seu interior a partir de quelcom opac en un cos translúcid que ens va permetre veure, com  projectada sobre una pantalla, la seva trajectòria professional i, de vegades personal.
Aquest cop no van presentar-nos l'art mitjançant noms i quadres famosos, no varen aparèixer els Monet,  Matisse, Cézanne, Picasso o Kandinsky, la Maite es va parlar d'un art de proximitat, del procés creatiu o com ella mateixa diu «el cultiu de l’art» que es propi de cada artista, personal i intransferible, i per això, encara que sembli quelcom de contradictori, comú a tots els que hi treballen qualsevol tipus o especialitat d’art, angoixes, dubtes, passos enrere, troballes d'èxit o fracassos, tot s’interioritza formant com un codi genètic que ve a ser el reflex de la seva trajectòria vital  amb el mirall de la seva vida artística.
Al llarg de tota la conferencia la Maite va deixar palesa la seva oposició, amb la qual jo estic d'acord, vers a la falta de visibilitat, el silenci i l'arraconament a que la obra de la dona artista és sotmesa per par del conjunt d'entesos en l'art, a on s'imposa una majoria d'homes. Tintablava, posant el seu petit gra de sorra, per tal de manifestar el seu recolzament  posant de manifest aquesta mancança, ha realitzat  en els darrers mesos tres conferencies a càrrec de artistes de reconeguda  vàlua i trajectòria dins les arts plàstiques,  con son  la Rosa Pares, escultora, o la  Maite Marín, pintora, gravadora i mestre de d’art, a la qual aquí ens estem referint, o la Conchita Herrero, una jove promesa en el mon del dibuix i la poesia.
Tot fent una lleugera passada per la complerta exposició de la Maite remarcar que va posar molt interès amb el període formatiu, el qual, amb els seus clarobscurs, va ser de gran importància formativa, recorda especialment a Josep Guinovart i Bertran( Barcelona 1927-2007)* Pintor i gravador com ella mateixa, que els  va ajudar a trencar les formes, i a  Modest Cuixart i Tàpies (Barcelona 1925-Palamós2007) pintor,  i que els va introduir en la modernitat. En la seva època de la Escola de Belles Arts va ser company d’en Miquel Barceló (Felanitx 1957) pintor i escultor. Però  la cara se li va il·luminar al recordar la seva estança en EINA, Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona, es va funda  al 1967, va ser una de les primeres escoles de disseny d'Espanya. Des del 1994, és un centre adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona. La Maite ens va referir, rotundament «L’art el vaig trobar a l’escola EINA.
Recorda amb emoció els cursos  de gravats  realitzats amb  Pascual Fort (Reus 1927-Barcelona 1991) va ser esmaltador i gravador, la seva influencia va estar decisiva per la seva inclinació al gravat. També anomena amb especial rellevància a  Antonio Hervás Amezcua (Jaén, 1925) és un artista multidisciplinari que domina un ampli ventall de gèneres i tècniques que van des de la pintura i el gravat, a l'escultura.
Especial importància per a ella es el record de la Maria Dolors Miró  Juncosa, (Palma de Mallorca 1930-2004),  única filla del pintor Joan Miró (1893-1983) i de las estàncies a la seva casa pairal en Mallorca. Recorda també la visita a Nova York que va ser per a ella una experiència  diferent en descobrir  el tractament tan positiu i apreciat que l’art i els artistes rabien en aquella ciutat. Recomana la visita a les exposicions per la  enriquidora experiència que suposa el veure directament els originals apreciant  els seu matisos, pinzellades  i minsos detalls que et fan valorar en el seu adequat valor la importància de qualsevol obra d’art.
La Maite diu que, en el seu cas , «el procés creatiu comença o sorgeix d’una idea,
d’una emoció que a d’anar creixent i refermant-se , sempre a partir  d’un estat d'ànim serè  i tranquil, i aquí se inicia l’obra».
Defineix la seva obra com  impressionista en  tot el relatiu a la llum, la naturalesa i els jardins, i  es reconeix certs tocs surrealistes però prefereix la obra  figurativa  sobre de la abstracció, y tot seguint les seves paraules,  considera  «el dibuix com la veritat del art, es la base de tot el que ve darrera».
Per acabar la menció que va fer de l'Assumpció Forcada, (Sudanell, Segrià, 1947)   és biòloga, poetessa i cantautora, a mes de bona amiga, hi era present  a la sala,  i col·laboradora de la Maite, aportant les dues en moltes ocasions,  les seves obres: pintura i gravats  o poemes,  per tal de oferir una creació conjunta i enriquidora.

Moltes gràcies, Maite, per  la posada en comú del teu art i de la teva enorme i exitosa experiència artística. 

* Totes les dades i referencies històriques de les persones anomenades per la Maite, han estat tretes de  Wikipedia.

Jesús García Moreno

Tintablava

dilluns, 13 de febrer de 2017

L’Associació d’Escriptors del Prat de Llobregat, tintablava, us convida a la conferència-col·loqui

El cultiu de l’art
a càrrec de MAITE MARÍN, pintora

que tindrà lloc a la Sala d’Actes de la Biblioteca Municipal “Antonio Martín” del Cèntric, el proper dijous 16 de febrer del 2017, a les 19.15h.


El Prat de Llobregat, febrer del 2017


divendres, 27 de gener de 2017

CONXITA HERRERO: “MANIFEST JALIPEIC”
Dijous 26 de gener de 2017

“BIENVENIDA AL MANIFIESTO JALIPEIC: INTENTARÉ HACERLO BIEN PERO SERÁ UNA MIERDA TODA LA PUTA VIDA IGUAL”.  Això és el que deia el començament del flyer que en color verd o blau, a elecció de l’assistent, ha repartit la Conxita Herrero a tots els que hem anat a la seva conferència per anar fent boca del que anaven a escoltar durant la propera hora.

És difícil definir la Conxita Herrero així com la conferencia que hem tingut el plaer d’escoltar aquest dijous.  No obstant això, intentant-ho una mica, es podria definir la Conxita com una il·lustradora innovadora i avantguardista que parteix de la idea que tothom pot fer el que vulgui si s’ho proposa.

Ella ha estat la conferenciant més jove que hem tingut i ens ha deixat constància dels seus ideals, de la seva forma de pensar i del tarannà que podem esperar d’una persona que té moltes ganes de fer i de provar coses diferents.  Va estudiar Belles Arts a la Universidad Complutense de Madrid, però no s’ha quedat només amb la tasca de dibuixar, sinó que es pot qualificar com una artista polifacètica ja que ha fet il·lustracions, còmics, fanzines, cançons, poesia, ha participat en taules rodones d’opinió, collages, i, com ella mateixa ha dit, no ha fet pel·lícules perquè no sap com baixar-se l’Adobe Premiere.

Si esteu a casa llegint això, per tal de continuar, i per tornar a recordar el què ha passat
aquest dijous, el millor que podeu fer és agafat una llauna de cervesa ben freda i degustar-la gratament mentre continueu amb aquesta crònica.  Pot semblar una mica estrany, però això és una de les primeres coses que ens ha proposat la Conxita Herrero quan ha començat a parlar-nos del “Manifest Jalipeic” i per tal de dur-ho a terme ha fet ús del seu germà Fermí qui ha donat a cadascun dels assistents una llauna per poder veure una mica mentre seguíem tranquil·lament la seva conferència.

Abans de continuar, i per tal de centrar una mica el tema, seria convenient definir que és una conferència.  Si es va al tradicional Diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua, una conferència és una “Exposición oral ante un público sobre un determinado tema de caràcter didáctico o doctrinal”.   No obstant això, qui hagi acudit a aquesta conferència no estarà d’acord amb aquesta definició perquè la Conxita ens ha fet veure que una conferència pot ser això però també pot ser moltes altres coses, pot tenir vídeos, àudios, lectures de poemes, de trossos de llibres, de cartes i fins i tot música en directe i qualsevol altra cosa que nosaltres vulguem afegir.  Com ha explicat la Conxita, per què no es pot reinventar el format d’una conferencia?  Si es van posant àudios i es van escoltant sempre poden sorgir coses i modificar o afegir, i tot això també té la seva importància i permet pensar que és el més important.

I després de llegir tot això direu: “tot això està molt bé, però que és això del “Manifest Jalipeic”?, no anava sobre això aquesta conferència o com la vulgueu anomenar?”. No us preocupeu que tot arriba.  Si anem al que diria un acadèmic, seria un manifest inspirat amb el “Manifest Dadaista” de 1916 que tenia per finalitat rebel·lar-se contra els corrents artístics i contra la societat en general.  Per tant, aquest Manifest Jalipeic seria una mena de rebel·lió contra els corrents actuals.  No obstant, si sortim d’aquest àmbit academicista i fem cas a la Conxita Herrero, cal dir que el terme "Jalipeico” o “Jalipeic” que és el nucli de la conferència, no és res i a la vegada ho és tot.  “Jalipeico” és un paraula que no existeix, que un dia es va inventar la Conxita com es podia haver inventat una altra i la va començar a fer servir amb els seus amics tant amb un significat positiu com negatiu i el mateix podem fer qualsevol de nosaltres sense cap mena de problema perquè el que importa no és el terme en sí sinó l’esperit de superació i de rebel·lió que la Conxita ha volgut compartir amb tots els que hem assistit a la seva conferència.  No obstant, aquest manifest va més enllà i per tal que podem captar millor el seu significat, la Conxita ens ha posat un vídeo de Youtube que es titula “El tráfico más peligroso del mundo”, i que us recomano que mireu, on es poden veure un munt de cotxes en un creuament però que mai xoquen, no sabem per què, però pot ser perquè per inèrcia tot funciona, i no sempre cal posar coses absurdes perquè el món rutlli.

Un cop sabem més o menys que és aquest manifest jalipeic, ja podíem acabar perquè
segur que alguna cosa nova hem aprés, però és de justícia continuar una mica més per explicar algunes coses més de la conferència.  El fil conductor de tot el que hem pogut veure han estat una sèrie d’àudios que la Conxita Herrero havia penjat a “tumblr” i arrel d’aquests àudios hem pogut conèixer com va anar preparant aquesta conferència, els seus pensaments, els seus neguits, i com es plantegen les relacions entre les persones i el què és important per a cadascú.  Entre àudio i àudio hem assistit a una lectura d’una carta de Maitena “Querida Dorothy Parker” que tractava de les dones, de les relacions amb les parelles, del món i de l’escriptura i on la Conxita ens ha fet veure d’importància que per a ella té el feminisme; a la lectura d’un fragment del llibre “El Francotirador” de Kurt Vonnegut que es dirigia als que encara no han nascut,  i que ha servit perquè la Conxita ens fes una introducció d’ella mateixa; ha llegit també el poema “Algo sucede” d’Agustín Goytisolo per fer-nos veure que no cal decaure sinó reinventar-se sempre; hem pogut assistir també a un petit concert en directe del grup “Tronco” que formen la Conxita i el seu germà Fermí, qui ha volgut col·laborar molt amablement; entre els àudios també s’ha col·lat
la lectura d’un fragment de l’obra “El guardián entre el centeno” per veure com la xicota del narrador no entenia que volgués marxar deixant-ho tot enrere; després d’un altre àudio també hem pogut escoltar a Cortazar recitant en seu poema “Me caigo y me levanto” i, seguint amb el tema de les relacions, un altre poema “llueve en el amor”.   Amb tot això, i per tal de donar una mica de lleugeresa, com ens ha explicat la Conxita a través d’un altre àudio, hem pogut escoltar un fragment de Pepe Rubianes parlant de “Yo, yo y yo” i un altre d’una cançó de Manu Chao que també li agrada a la Conxita.  Després de tot això, i escoltant una gravació d’una trucada a la seva amiga Maria on li explicava com volia fer aquesta conferència, s’ha acabat la xerrada de la mateixa manera que podia haver començat, és a dir, explicant-nos què és el que ella volia fer en una conferència innovadora i avantguardista en la qual a vegades és més fàcil començar pel final.
 
I això hauria de ser tot, però si encara continueu amb ganes de llegir una mica més i per tancar aquesta crònica com l’he començada, tornaré a fer una copia del final del flyer que la Conxita ens ha repartit abans d’iniciar la seva xerrada, en aquest cas del seu final, només per tal que tots recordem “¡NO DUDES EN AVISARME SI ENCUENTRAS EL SENTIDO DE LA VIDA!”.

Gràcies Conxita per fer-nos veure i escoltar una altra mena de conferència, per obrir-nos una mica més els ulls a tot el què és el món artístic i al que tenim al nostre voltant, i per fer-nos veure que tothom pot fer el que vulgui si s’ho proposa.



Rocío Ortega Atienza

divendres, 20 de gener de 2017

L’Associació d’Escriptors del Prat de Llobregat, tintablava, us convida a la conferència-col·loqui

Manifest Jalipeic
a càrrec de CONXITA HERREROdibuixanta

que tindrà lloc a la Sala d’Actes de la Biblioteca Municipal “Antonio Martín” del Cèntric, el proper dijous 26 de gener del 2017, a les 19.15h.


El Prat de Llobregat, gener del 2017



divendres, 30 de desembre de 2016

CONFERÈNCIA
“OBRINT EL VESTIDOR DE BAT A BAT”
a càrrec de Pedro Dólera
DIMARTS 20 de desembre de 2016

I acabem l’any amb una conferència intimista i alhora instructiva de la mà de Pedro Dólera, entrenador de l’equip de futbol pratenc AE Prat, que ens ha descobert l’interior del vestidor de futbol com un espai de direcció d’equip, on l’optimització de recursos és tan important com la gestió de les emocions als entrenaments, a les derrotes i a les victòries.

Jose David Muñoz, periodista, presentador del magazine Planeta Prat i coordinador d’esports del Prat Ràdio, ens el presenta amb el coneixement de qui narra tots els partits de l’AE Prat des de fa anys. Nascut al Prat, diplomat en Ciències Empresarials i en Administració i Direcció d’Empreses a la Universitat de Barcelona (UB), per Pedro Dólera el futbol és una passió que ha anat practicant ja des de jove. Com a jugador va estar vinculat a primera catalana i a preferent catalana als clubs Prat, Cornellà, Hospitalet Atlètic, Poble Sec i Muntanyesa, i fins hi tot va jugar una temporada a tercera divisió amb el Cornellà. Tenint molt clar que la formació i els coneixements són tan importants com els entrenaments, Dólera es va anar formant com a entrenador de futbol, obtenint la titulació de tots els nivells: el de la Federació Catalana, el de la Generalitat de Catalunya i el UEFA PRO; a més de mantenir-se al dia amb cursos específics d’entrenament, rendiment i coaching esportiu impartits principalment al CAR (Centre d’Alt Rendiment) de Sant Cugat. Com a entrenador es va iniciar a l’Escola de Futbol Prat Blaugrana ara fa divuit anys preparant alevins, infantils i
juvenils; al 2006, amb el Marianao Poblet, va encetar la trajectòria en equips de lligues catalanes, on va portar l’equip de primera regional a primera catalana; amb el C.E. Europa al 2012 va assolir l’ascens a 2a.B i al 2015 va aconseguir guanyar amb aquest equip la final de la Copa Catalunya. Des de la passada temporada 2015-2016, és l’entrenador de l’AE Prat, amb el que ha aconseguit l’ascens a 2a.B, tot convertint l’equip pratenc en el campió de 3a. catalana amb més punts de la història de la competició. A més, Pedro Dólera ha recollit diversos premis a títol individual, com el de Tècnic Revelació o el de Millor Tècnic de 3a. Divisió per Radio Marca i Sport.

L’entrenador pratenc inicia la conferència recordant-nos que dins del santuari d’un equip, el seu vestidor, principalment hi conviuen persones i que, com a entrenador, el que és primordial és aprendre a gestionar l’allau d’idees, pensaments i emocions tant dels seus jugadors com de l’equip tècnic, ja que d’aquí dependrà bona part del resultat que obtindran a final de temporada. En aquesta línia, Pedro Dólera ens introdueix a les relacions interpersonals i a la complexa tasca com a entrenador de crear un clima propici per a que els 20-22 jugadors parlin, es coneguin i creïn vincles entre ells, alhora que aprenguin a confiar en ell. Per aconseguir-ho, es mostra com una persona propera i coherent amb els seus ideals i les seves decisions, i crea dinàmiques d’entrenament i cohesió de grup amb la idea de “tots som un”. D’altra banda, Dólera no obvia que hi ha jugadors que es creuen millor que els altres i que, per tant, és més difícil per l’entrenador procurar mostrar un comportament igualitari per tothom. És en aquest punt quan ens remarca els Egos i el “Jo”. I és que en un vestidor, a més de la figura clau de l’entrenador, calen líders. Un Líder Carismàtic, que destaca per les seves habilitats esportives (com Leo Messi o Iniesta del Barça), un Líder Relacional, el capità, que recolza les decisions de l’entrenador amb capacitat d’unificar als companys (com Carles Puyol), i un Líder de Feina, el jugador que sempre està disposat a ajudar els seus companys (com el porter José Manuel Pinto). Tots ells són importants dins l’equip i com a entrenador ha de saber identificar-los i ajudar-los, perquè l’equip treballi millor.

Tot seguit, Pedro Dólera ens parla de la competitivitat sana com a concepte per a millorar el joc, escollint els jugadors en funció de cada entrenament i tenint en compte els rivals, sempre amb l’objectiu de guanyar el partit. I és que com afirma, és bàsic mantenir el principi d’igualtat entre els jugadors, i per aconseguir-ho cal parlar dels dubtes i les incerteses amb ells, ja que la suma de tots els rols és el que permet que l’equip tiri endavant. En aquest punt, Dólera ens mostra una diapositiva amb dues columnes que mostren les diferències entre un jugador d’equip i un jugador negatiu (el que va per lliure). L’objectiu aquí és clar, que el segon entengui que treballar pel club és el més important.

I obrint cada vegada més les portes del vestidor, l’entrenador pratenc detalla les fases d’un equip col·locant-nos a l’inici de temporada: primer hi trobem la fase de coneixement i observació dels membres de l’equip; tot seguit apareix la fase d’insatisfacció quan no juguen o perden, és quan baixa la moral i la productivitat; llavors apareix la fase de resolució de problemes i l’equip comença a prendre forma reforçant la fortalesa moral per arribar a la fase de rendiment amb una productivitat i una moral ben altes. Com destaca Dòlera, el seu objectiu és que, des de l’inici de temporada, els jugadors experimentin una evolució futbolística, humana i personal, tot acompanyant-los perquè arribin a la fase de rendiment el més aviat possible.

Però no tot és tan senzill. I és que arribar a la fase de rendiment complet també implica aprendre a
gestionar les victòries i les derrotes. En aquest sentit en Pedro assegura que la frase “s’ha de saber guanyar i també perdre” és molt difícil d’aplicar a un vestidor si es porten 25 partits sense perdre, ja que els ànims estan tan amunt que la tasca de l’entrenador és procurar que tots “toquin de peus a terra”, ser molt conscients i valorar molt el que han aconseguit, i no deixar que afluixin el ritme amb una frase que ens sorprèn: “potser la setmana que ve perdem...”. I remarca que és sobretot en les derrotes quan el lideratge de l’entrenador assumeix la funció de coach o psicòleg, analitzant les situacions i buscant solucions. I és que, tant guanyar com perdre afecta els ànims de tot l’equip i dels seus seguidors: “som com una família, cal fer pinya per saber cap a on anem tots plegats. L’estat d’ànim cal mantenir-lo viu durant tota la temporada”.

I per descomptat, no s’oblida del factor econòmic ni de les expectatives del club. I és que com destaca Dólera, ser jugador de futbol és un treball per a ells. Tots han de guanyar-se la vida i per tant, quan els jugadors trien un club tenen en compte tant la localitat, com l’entrenador, la categoria... i el que cobraran. I és en aquest punt que remarca la formació com un pilar ben important dins del món del futbol i recorda que tots els jugadors de la plantilla del Prat a més d’entrenar i jugar, també tenen altres feines. Com a club, comenta que “cal ajustar els objectius i expectatives a les possibilitats econòmiques reals”, així com tenir una base directiva que realment pensi i actuï pel club: “que tothom conegui els objectius de l’equip, així tots podem treballar a la una”.

Un punt que el vincula amb l’entorn, l’afició i la premsa. Aquí es mostra agraït amb els seguidors que té l’equip pratenc: “l’AE Prat té una bona afició, que lluita per un somni comú, i quan juga al Sagnier es nota aquest suport a l’equip”. Quant a la premsa diu “ens hem de protegir de les crítiques i alabances”, ja que els impactes informatius són molts i per moltes vies. Els aficionats també segueixen les notícies i com a jugadors o entrenadors cal saber cuidar la relació amb la premsa.

Llavors fem un salt al camp per assaborir un tastet del mètode d’entrenament de Pedro Dólera. Sense entrar en detalls, l’entrenador de l’AE Prat revela que la seva formació al CAR de Sant Cugat l’ha ajudat a construir el seu propi mètode (que només ell pot revelar, si ho vol...). I és que en un entrenament tot compta: la pilota, la roba esportiva, el terreny de joc, el temps... i clar està, l’equip tècnic: el míster, el 2n entrenador, l’entrenador físic, el fisioterapeuta, el scouting (o qui grava els partits), l’entrenador de porters, el delegat de gestió de viatges...

Per finalitzar la conferència, Dólera ens parla de l’optimització dels recursos per a la
planificació d’un equip: tenir en compte el nivell dels jugadors, revisar el material pels entrenaments, conèixer les instal·lacions, els horaris d’entrenament, la disponibilitat de camp, els viatges i desplaçaments, i la dieta i l’alimentació dels jugadors i l’equip mèdic. Això sí, “la humilitat és important, cal que l’equip valori els recursos que té”.

En acabat, el president de tintablava, Vicenç Tierra, ha entregat la nova estatueta de l’associació, una “t” de tintablava de metacrilat, en agraïment a aquesta ponència tan intensa i vivencial.


Anna Colominas Abelló

dimecres, 14 de desembre de 2016

L’Associació d’Escriptors del Prat de Llobregat, tintablava, us convida a la conferència-col·loqui

Obrint el vestidor de bat a bat
a càrrec de PEDRO DÓLERA CORPAS, entrenador de l’AE Prat

que tindrà lloc a la Sala d’Actes de la Biblioteca Municipal “Antonio Martín” del Cèntric, el proper dimarts 20 de desembre del 2016, a les 19.15h.


El Prat de Llobregat, desembre del 2016