dijous, 30 de juny de 2016

A les acaballes del mes de juny s’ha tornat a celebrar l’Assemblea de socis de Tintablava per tal de donar compte de totes les activitats que s’han dut a terme al llarg d’aquest curs que han estat moltes, molt variades i d’una gran qualitat com segurament molts de vosaltres haureu pogut comprovar en viu al llarg d’aquests mesos.

L’acte ha estat obert pel president de l’entitat, en Vicenç Tierra, que ha parlat una mica de la trajectòria de l’entitat durant aquest any 2015-2016 on s’ha complert el seu sisè aniversari.  Dins d’aquestes activitats, i a més de les conferències habituals, cal destacar, com cada any, la publicació d’un llibre relacionat amb la nostra ciutat, en aquesta ocasió amb la música pratenca des de la dècada dels seixanta, i la celebració del concurs de poesia i de microrelats on han participat els joves del Prat amb obres molt interessants.  Aquestes dues activitats que són essencials per tal de promoure la cultura i la literatura entre tots els pratencs, i especialment entre el jovent, han estat possible gràcies a tots els socis de l’entitat que ens han informat que ja són 102, i que esperem que l’any vinent puguin pujar.

Després de la presentació hem pogut gaudir d’un dels moments més emotius de la tarda quan s’ha passat un audiovisual amb les imatges més emblemàtiques d’aquest curs, que repassaven les conferències, les presentacions de llibres, el concurs de poesia i microrelats i en general totes les experiències viscudes.  Hem pogut rememorar els diferents conferenciants que han parlat de poesia, d’art, de literatura, d’experiències, de coses tan originals com la frenologia, o de la marca “El Prat” o d’escriptors universals com Antonio Machado o Ramon Llull, i com no de la comunicació i de la creació artística.  Temes tots ells superinteressants que els podeu refrescar llegint les cròniques que hi ha en aquest blog i així anar fent boca pel que ens espera el curs vinent.

Tot això no seria possible sense els socis i sense les persones que acte rere acte donen sentit amb la seva assistència a totes les activitats que s’organitzen des de l’entitat.  No obstant això, també cal destacar la bona tasca del contable de Tintablava que ens ha fet cinc cèntims de com han estat els comptes de l’any que acaba i del pressupost per l’any vinent que permet continuar desenvolupar a l’entitat la seva tasca de promoció de la cultura al Prat.   També s’ha donat compte de qui són els membres de la Junta, president, vicepresident, secretària, tresorer i vocals i s’ha acordat per unanimitat dels presents donar entrada com a nou vocal a Jesús García que ens va delectar fa uns mesos amb una conferència sobre Antonio Machado, del qual és un gran expert i que aportarà molt a l’entitat.

I arribats a aquest punt cal preguntar-se què ens espera el curs vinent?.  Per això haureu d’estar atents a totes les activitats que s’anunciaran oportunament, però a l’Assemblea ja s’ha avançat que es faran vuit conferències a partir del mes de setembre i que podrem gaudir d’actors, escriptors, coaching i de moltes persones que ens parlaran de temes molt interessants.  A més a més, també està previst que, com a novetat, es facin dos actes fora del Cèntric que no seran pròpiament conferències sinó presentació d’audiovisuals o de fotografies relacionades amb El Prat o amb experiències viscudes pels pratencs, que segurament us agradaran igual o més que les conferències tradicionals que es faran.  Juntament amb tot això, es tornarà a fer la presentació del llibre que cada any presenta Tintablava i el lliurament del concurs de poesia i microrelats que aquest any segur que té una participació de qualitat com ha succeït els darrers anys.

Amb aquest petit tastet del que ens espera el curs vinent i donant les gràcies a tots els assistents i a totes les persones que d’una manera o d’altra fan possible la continuació d’aquestes activitats, només cal acomiadar-nos fins el curs vinent desitjant-vos que tingueu un bon estiu, que gaudiu no només de la platja, de la família i dels amics, sinó també de les activitats culturals que es faran al llarg d’aquests mesos i, com no podia ser d’una altra manera, no puc deixar perdre l’ocasió per tal de comminar-vos a que llegiu i dialogueu perquè si ho feu, els follets que estan per tot arreu us ho agrairan i us ho compensaran amb escreix.

Bon estiu i fins al setembre!

Rocío Ortega 

dimecres, 22 de juny de 2016

CONFERÈNCIA
“PARLEM DE CANVI CLIMÀTIC, PARLEM DE NOSALTRES”
a càrrec d‘Irma Fabró Yagüe
DIMARTS 14 de JUNY de 2016

L’última de les conferències d’aquest curs de tintablava ens ha deixat a tots els assistents amb un fort sentit de la responsabilitat, doncs aquesta tarda de dimarts hem pogut escoltar com l'Irma Fabró ens ha compactat amb una elegància admirable i especialment entenedora els coneixements científics sobre el canvi climàtic.
I és que, tal i com en Vicenç Tierra ens la presenta, no podíem esperar menys!  Pratenca de soca-rel i vinculada a l’administració pública local des del 1987, Irma Fabró és Llicenciada en Geografia i Història per la UB; ha participat en nombroses jornades i congressos europeus i mundials entorn el medi ambient; ha treballat durant anys al departament de Cultura i al de Medi Ambient de l’Ajuntament del Prat, vinculada sobretot als programes d’educació ambiental dels Espais Naturals del Delta del Llobregat; i actualment és Directora de l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Viladecans, on segueix vinculada a l’educació i la sensibilització entorn la temàtica del “Canvi Climàtic”. Escriptora també de nombrosos articles tècnics i sòcio-històric-econòmics, Irma Fabró és autora de tres llibres: Els anys després: el Prat des del 1939 al 1950: la postguerra (editat per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament del Prat, 1989); Terra i propietats: la transformació del camp pratenc al s. XIX -coautors, Marga Gómez i Antonio Rodés- (editat per La Impremta, 1989); Museu del Prat: Centre d’Interpretació al Delta del Llobregat (editat per l’Ajuntament del Prat, 1996).
Un cop introduïda la seva trajectòria laboral (i gairebé es podria dir que vivencial), l’Irma ens
condueix a tots plegats per l’evolució històrica de l’estudi del canvi climàtic i les conseqüències i canvis socials i econòmics que comporta, tot remarcant com a partir del 2008 el tema del canvi climàtic entra de ple a les agendes dels Ajuntaments (amb el que es coneix el Pacte dels Alcaldes promogut per la Unió Europea - Covenant of Mayors for Climate & Energy).
I és que l'Irma Fabró coincideix amb la frase de Javier Martin Vila, catedràtic de Geografia Física, quan diu “El canvi climàtic és el repte més important que ens enfrontarem al s. XXI i en el que tots els ciutadans del planeta hi estem implicats.” I hi afegeix “El canvi climàtic ja és aquí, és una realitat, el tenim entre nosaltres, ha vingut per quedar-se i a més a més ho trastocarà tot”.
I tot seguit ens explica què s’entén per canvi climàtic: una variació de les condicions climàtiques generals de la Terra, entesa en la seva pluralitat i en un període de temps bastant llarg. I efectivament, com ens ha recordat i mostrat amb gràfics, no és el primer període de canvi climàtic que pateix la Terra, però sí el primer en que les activitats humanes influeixen, el primer que s’està produint amb una velocitat extraordinària i el primer en que la població humana ocupa gairebé tot l’espai de la Terra (i seguim creixent...).
Dit això, l’Irma s’aixeca per fer un repàs històric exhaustiu molt didàctic entorn el que ha passat en els últims 2000 anys tot mostrant-nos un gràfic amb dos períodes ben clars: l’època calorosa (des de la caiguda de l’imperi romà fins aproximadament al 1200, quan els gels del Àrtic es van fondre) i l’època freda (anomenada petita edat del gel, que va aproximadament del 1350 al 1850).
En aquest sentit ens parla dels canvis en els oceans i de la possible aturada de la cinta transportadora oceànica, que està formada per corrents internes fredes i càlides que funcionen pel que s’anomena Bomba Termoalina basada en diferències de temperatura i salinitat. L'aturada d'aquesta cinta podria provocar que Europa patís l’efecte de l’anomenada “època freda”.
Ens parla dels canvis en l’atmosfera, del CO2 i d'altres gasos causants de l’efecte hivernacle amb un gràfic que ens sorprèn (25% provenen de la producció d’electricitat i calor; 24 % de l'agricultura, boscos i terres; 6% de les cases (emissions difuses); 14% del transport; 21% de la indústria; i 10% altres).
També ens parla de l’augment de la temperatura global, les precipitacions violentes, àrees
cada cop més seques i del que es comença a anomenar com a Refugiats Climàtics i la Guerra de l’Aigua. De la reducció de les glaceres, de la reducció del gel marí i de com el gel continental que té aigua dolça passa a ser salada. De com això provoca així un increment del nivell del mar i de com afectarà a 20 milions de persones que viuen en illes i zones costaneres, com el  nostre Delta (s’ha calculat que quan la temperatura del planeta pugi uns 2ºC el mar arribaria a l’av. 11 de setembre del Prat i quan pugi 4ºC el Prat acabaria sent una illa).
Ho vincula d’aquesta manera a les afectacions a la biodiversitat, als ecosistemes marins i aquàtics continentals (els esculls coral·lins, les meduses, aus migratòries, les papallones, l’ós polar, les orques, les petxines de mar...); als canvis als mapes mundials; ens parla del Deute Climàtic i dels Riscs Naturals més coneguts com huracans, incendis...
Llavors l'Irma Fabró vincula aquests canvis i afectacions a l’economia: des del sector forestal, al pesquer, al turístic, l’agrari, l’energètic i a la salut... (noves plagues, menys producció, costos més elevats, energies alternatives, al·lèrgies...). Ens detalla ben bé com el canvi climàtic afecta tant a la Terra com a planeta, als éssers vius, a nivell social i a nivell econòmic. I és que tot està relacionat i tot s’ha de tenir en compte quan es parla de canvi climàtic.
Què s’ha fet fins ara? Es pregunta retòricament l'Irma Fabró. Ens parla llavors dels acords i
estratègies elaborats per les administracions, del Protocol de Kyoto del desembre 1997 i de l’Acord de París del passat desembre 2015. Tot plegat, diu, poc sòlid. Tanmateix, acostant-nos a territori més local i des de la pròpia experiència, l’Irma ens explica la gran feina d’adaptació que estan fent els Ajuntaments arran el Pacte dels Alcaldes.
I com a societat què podem fer? Estem resignats? Es pregunta la ponent tot mostrant-nos la imatge d’una granota en un pot d’aigua que es va escalfant lentament. I ben identificats que ens hem sentit alguns. És la sensació d’estar escalfant-nos poc a poc sense optar a la capacitat de resposta davant l’evidència que ens cremarem.
“A vegades tenim molta tecnologia i poca saviesa”, “Ens hem de despertar”, diu l’Irma. I claríssimament ens planta un gràfic de desenvolupament sostenible, tot remarcant que cal un canvi de model i un canvi de valors en la societat global. Actualment estem en un món on totes les conseqüències d’uns arriben als altres, pel que hem d’apostar per projectes viables, socialment justos i ambientalment compromesos. Una crida a la responsabilitat i a l’anàlisi de les accions de cadascú de nosaltres que es va fer palesa arran l’Informe Stern (2007). També fa una pinzellada sobre el terme d’Economia Circular i de com els residus s’han de tornar a utilitzar com a recursos i del terme Degrowth-Decreixement, deixar de créixer sense sentit.
Per finalitzar, l’última imatge que ens presenta és la primera fotografia que es va fer del Planeta Terra des de la Lluna el 1968 i que ens convida a reflexionar juntament amb una frase “El destí de la Terra és únic i, si ens en volem sortir, hem de pensar en solucions globals”.
Els que hem estat presents a la conferencia, sortim de la sala entenent que no podem seguir malbaratant com fins ara. Tots tenim una petita part de responsabilitat i és hora que transmetem al nostre entorn que hem de ser conscients que el canvi climàtic és real, ja no es pot aturar i afecta a tota la terra. Alarmant? Segur. Però ara el que hem d’aprendre és a conviure-hi i procurar minimitzar el nostre impacte. Però està la humanitat preparada i, més important encara, prou conscienciada?

Anna Colominas Abelló


*Un apunt més de l'Irma: L'any 1988 l'ONU va crear el Parell Intergovernamental del Canvi Climàtic amb més de 2.000 científics de disciplines diferents que estudien i realitzen informes en relació al canvi climàtic.
Links Relacionats:
-  Pacte dels Alcaldes - Covenant of Mayors for Climate & Energy (El Prat): http://www.covenantofmayors.eu/about/signatories_en.html?city_id=349&benchmarks
-          Informe Stern:

dimarts, 7 de juny de 2016

L’Associació d’Escriptors del Prat de Llobregat, tintablava, us convida a la conferència-col·loqui

Parlem del canvi climàtic,
parlem de nosaltres
a càrrec d’Irma FABRÓ YAGÜE, historiadora i gestora pública

que tindrà lloc a la Sala d’Actes de la Biblioteca Municipal “Antonio Martín” del Cèntric, el proper dimarts 14 de juny del 2016, a les 19.15h.


El Prat de Llobregat, juny del 2016

diumenge, 5 de juny de 2016

Presentació del llibre “Cuando el Pan” de Mariano Martínez

El dimarts 31 de maig hem pogut assistir a un diàleg enriquidor entre Mariano Martínez i Míriam Reyes per tal de presentar el darrer llibre del primer d’ells “Cuando el pan” que ha estat amenitzat també amb lectures de determinats poemes del llibre, que ha fet el mateix autor.  En Mariano és conegut com a integrant del grup de poetes pratenc “Sopa de poetes” amb els quals ha escrit alguns llibres col·lectius com “Piedra, papel, tijera”, sense perjudici d’haver escrit també llibres de poesies de manera individual com “Interiors per al desarrelament” al 2005, però a pesar de la seva dilatada trajectòria poètica, l’autor considera que aquest nou llibre és diferent i el tracta com si fos el primer perquè fer-lo li ha implicat un aprenentatge i una evolució tant a nivell personal com poètic.

En aquesta conversa entre dos amics podem anar agafant petits tasts del que ha suposat tant la creació d’aquest llibre com del seu contingut.  En Mariano ens explica que aquest poemari és la conseqüència de l’evolució vital i mental que ha patit en els darrers anys.  Una crisi personal i professional el va provocar un trencament tant interior com exterior del qual ha ressorgit fent transformar la tristesa en vida, factors que es reflecteixen en el seu poemari.  Per tal de fer-ho més entenedor, en Mariano, d’una manera molt gràfica, ens explica que qualsevol trencament, decaïment, o “rotura”, per emprar el terme castellà que ell utilitza, té una altra vessant o accepció amb un significat contrari del qual no ens podem oblidar ni deixar de banda com és el que es produeix en el terme “roturar”.  Així si el vocable “rotura” o “roturar” el posem en relació amb el camp i amb la natura que tant de pes té en el seu nou llibre, aquesta “rotura” no només implica un decaïment sinó també una manera de tornar a donar vida a aquesta natura que hi ha al nostre voltant i de com encarar aquesta nova situació.  Amb aquesta filosofia, en Mariano, en el seu nou llibre “Cuando el pan”, fruit d’aquest trencament interior i d’una “rotura” en una terminologia més amplia, posa les llavors i treballa les paraules per tal que surti el fruit més apreciat per a qualsevol poeta com és la recopilació de poemes que hi podem trobar entre les fulles d’aquest llibre.

Per tal de dur a terme aquest llibre en Mariano ens explica que ha estat constant, passant dos o tres hores cada dia durant uns dos anys escrivint, llegint altres poetes, alguns dels quals els cita en l’encapçalament d’alguns poemes, reflexionant i donant una mica de vida a tot el què havia al seu voltant, sense por d’estar dos o tres setmanes o més amb un mateix poema.  Però no només aquest tancament ha donat lloc al llibre, sinó que en Mariano no es vol oblidar de les seves estones de running pels camins del Prat que li han permès estar en contacte amb la natura, aspecte que també es nota en els poemes que podem trobar a “Cuando el pan

Parlant del contingut del llibre també vol remarcar que entre els seus poemes n’ha fet alguns, a diferència del que abans havia fet, de poesia política, però no de contingut pamfletari o per tal d’arengar a les persones, sinó com a vehicle per fer-les pensar i reflexionar.  L’origen d’aquesta poesia el posa en un llibre de poesia social que li van regalar a Sevilla quan va anar a fer la presentació del llibre “Piedra, papel, tijera” i on es va trobar amb poetes com Méndez Rubio o Enrique Falcón, però que, fins ara, no s’havia reflectit en la seva poesia.

També posa l’èmfasi en la faceta integradora del poemari on destaca la presència de la natura, però no com a paisatge, sinó com a habitat que implica la incorporació del poeta en la natura i la seva renovació com es pot observar al poema de la pàgina 18 del seu llibre que ens recita.
Afirmar del tronco
su necesidad básica
de amor y huella.

Dejar el corte solo para respirar,
mientras trae la sed del mundo.

Anidar ese animal que escribe
en cuerpo y levantar la mirada.

Abrazar la certidumbre,
que sea el gesto límite
y crezca en el barro,
como herencia.

Vértigo que muerde la luz.

Y la semilla.  Hay tiempo
para volver a intentar.

També destaca altres aspectes que podem trobar al seu llibre com diferents cites de la bíblia que
s’introdueixen de manera natural, la importància del cos o la memòria col·lectiva i històrica com a herència o llegat, fent referència en un dels poemes que llegeix als coneixements de l’avi del que tots hem d’aprendre tant.

Moltes altres coses s’han dit i d’altres poemes hem escoltat al llarg d’aquesta hora i mitja de diàleg entre poetes i poesia que ens ha fet veure, tal i com a explicat en Mariano en un moment de la seva xerrada, i citant a Jorge Riechmann, que la poesia no és només treure el que hi ha dintre del poeta sinó que també cal fer el camí invers d’anar de fora cap a dintre, essent una alimentació constant de totes dues facetes i sense que sigui possible saber què va ser primer en un poema, si la vessant exterior o la interior.

Amb aquesta citació i desitjant molta sort a Mariano Martínez amb el seu nou llibre “Cuando el pan” només cal que tots trobem una estona per tal d’aprofundir més en aquest poemari i per reflexionar, tant sobre l’interior com sobre l’exterior, tot llegint calmadament tots i cadascun dels seus poemes perquè la poesia en general i aquest llibre en particular, com la vida en sí mateixa, només té raó de ser si la sabem llegir i reflexionem.



Rocío Ortega Atienza

dimarts, 24 de maig de 2016

L’Associació d’escriptors del Prat “tintablava” us convida a la presentació del llibre “Cuando el pan” de MARIANO MARTÍNEZ.

Presentació del llibre a càrrec de la poeta MIRIAM REYES.

L’acte tindrà lloc a la Sala d’actes de la Biblioteca “Antonio Martín” del Cèntric, el proper  dimarts 31 de maig del 2016, a les 19.15 h.

El Prat de Llobregat, maig del 2016

diumenge, 22 de maig de 2016

CONFERÈNCIA IMATGE DE MARCA "EL PRAT"
a càrrec del professor Agustí Casas Romeo
dijous 19 de maig de 2016

Un cop resolts uns petits problemes tècnics hem començat l'acte amb un cert retard, però és que la marca "El Prat" pesa tant! I així (en el més ampli sentit de la paraula) ens ho ha fet notar l'Agustí Casas durant tota la conferència i crec que si hi havia algú que no fos pratenc, segur que li han vingut ganes de ser-ne i sobretot de sentir-se'n!
Com ens ha explicat en Vicenç Tierra, president de tintablava, l'Agustí Casas és un pratenc amb un gran ventall professional dedicat especialment als camps del Màrqueting i de la docència universitària i fa uns anys també a l'àmbit tècnic i de Recursos Humans d'una gran empresa. Alhora és autor de diferents articles en revistes especialitzades i d'alguns llibres didàctics en diferents àmbits, però sobretot se'l coneix per la seva passió pel Prat i per tot allò que s'hi vinculi.
En aquest sentit, basant-se en la projecció d'imatges, l'Agustí Casas ens ha fet un interessant
Storytelling (una petita història) de la iconografia i els símbols del Prat, que amb el temps han anat configurant la nostra identitat. Identitat que fa uns 9 anys l'Ajuntament va saber canalitzar amb gran encert amb campanya "El Prat, el meu lloc al món" i que ha promogut que molts pratencs agafin consciència d'aquesta identitat, se'n sentin orgullosos i fins i tot ho facin saber als seus, d'aquí, d'allà o de més enllà. I és que, com ens ha fet veure més endavant, cada dia el Prat és un lloc més Glolocal (paraula que pretén integrar els conceptes global i local).
Però anem a pams. Com sabem, a nivell històric, el pla urbanístic del Prat ha estat condicionat per la seva proximitat a Barcelona i les seves limitacions naturals, com el riu o el mar, i altres barreres urbanístiques més recents com el tren, l'autovia de Castelldefels i l'aeroport. Ubicat en un entorn deltaic, la seva "mala" fama venia precedida pels mosquits, per la pudor de les indústries que s'hi van instal·lar a primers del segle XX, com la Seda o la Paperera, o més endavant pels problemes marginals de Sant Cosme, afortunadament ara ja superats. Perquè en poc menys d'un segle el Prat ha deixat de ser un poble eminentment agrícola i mal comunicat, a convertir-se en la porta principal de Barcelona. ¿Som prou conscients que a través de l'aeroport del Prat van i venen prop de 40 milions de persones cada any? Moltes coses han canviat en molt pocs anys.
Com a mostra, ens projecta la silueta d'un Skyline del Prat dibuixat al dors d'una revista antiga on destaca el pont del 35, el campanar antic, l'Ajuntament, la Seda, la Paperera, la platja i (cóm no?) un dels primers avions. Perquè un poble o ciutat com el Prat no deixa de ser un mapa de registre d'emocions i sentiments on tots els pratencs, d'aquí i d'allà, podem "gravar" el nostre racó, la nostra petjada o les nostres icones.
Icones emblemàtiques que esdevenen símbols del Prat, ens identifiquen com a poble i alhora ens projecten cap a l'exterior, com:
·        El pollastre de pota blava.
·        La carxofa Prat.
·        La silueta d'un avió (associada a l'aeroport).
·        La platja i els entorns naturals del Delta.
·        L'embut (o dipòsit d'aigua) del Cèntric.
Cinc icones emblemàtiques (i d'altres) que, dibuixant una estrella imaginària, interactuen
entre elles i el nostre subconscient.
Alhora tenim també altres icones "invisibles", potser no tan conegudes, però no per això menys importants, com per exemple:
·      El Projecte Prat Film Office, que promociona la ciutat i el seu entorn com a plató de rodatge i producció audiovisual com llarg metratges, videoclips, curtmetratges, espots, reportatges... Pocs saben que actualment El Prat és el tercer municipi de Catalunya en produccions audiovisuals, sols darrera de Barcelona i L'Hospitalet, amb 121 produccions durant el 2015 i in crescendo.
·      Els estudis de Grau Superior en Manteniment aeromecànic o d'aviònica que s'imparteixen a l'IES Illa de Banyols i estan molt valorats i sol·licitats per les companyies aeronàutiques.
·      Els actes, fires i festes de promoció dels nostres productes estrella, com el pollastre pota blava i la carxofa Prat.
·      I molts altres.
Això és imatge pel Prat. Com també ho és l'anècdota que en Marc Zuckerberg, el fundador de Facebook, tastés una tapa pota blava a l'últim Mobile Word Congress de Barcelona i preguntés què volia dir la banderola del gall pota blava que la presidia. Tot plegat és projecció del Prat.
I és que un món cada cop més Glolocal, on es barregen cultures tan diferents, demana temps per digerir tants canvis, però alhora també reclama, més que mai, símbols d'identitat. Per exemple, fa pocs anys era impensable trobar bars regentats per xinesos a la plaça de la Vila o senzillament veure-hi pancartes reivindicant els drets dels refugiats de qualsevol indret del món. Molts canvis, en molt poc temps en un món cada cop més accelerat. Per això l'encert de l'eslògan "El Prat, el meu lloc al món". Perquè és evident que, venim d'on venim, no som el centre del món, però en qualsevol cas sí reivindiquem que El Prat és el nostre racó. Sentiments d'identitat que alhora es traslladen al merchandising de moltes entitats: samarretes, penjolls, arracades, pins, adhesius, etc.
Però qui en sap més de tot això? Amb gran encert l'Agustí Casas ens projecta tot un seguit de dibuixos de nens i nenes del Prat on ens mostren el seu petit univers local: des d'una piscina, a la cresta del gall, passant per pollastres pota blava, carxofes, el riu, la platja, avions, l'aeroport, el metro (la novetat d'aquest any!), l'embut del Cèntric, l'església, l'Ajuntament, el Modern, el Capri... i tants d'altres!
Finalment conclou que és evident que, més enllà de les nostres fronteres naturals, la imatge del Prat ara és millor i més saludable que abans, que els ciutadans n'estem raonablement contents i orgullosos, i que la proximitat de Barcelona tant ens aporta avantatges, com desavantatges, però que en qualsevol cas hem d'aprendre a aprofitar el potencial que tot plegat ens aporta.
Recordo que fa uns anys un veí em va dir: "Uno es de donde pace" i penso que avui no ens ho han pogut il·lustrar millor. Gràcies Agustí per fer-nos adonar de la satisfacció de sentir-nos cada dia més pratencs!
Núria Abelló

dilluns, 16 de maig de 2016

Presentació del llibre  de poemes « La veu del mar»*, per la seva autora l'Assumpció Forcada

diVENDREs 13 de maig de 2016

Li acompanyà a la guitarra la Fina R. Palau. Les dues, alternativament, van interpretar poemes del llibre musicats per l'Assumpció.
En Vicenç Tierra va fer la presentació, tot senyalant l'enorme bagatge poètic de l'autora, doncs  el llibre presentat fa el número 23è de les seves publicacions: 22è de poesia i un amb prosa « Elma la gosseta intel·ligent».

Permeteu-me obrir amb  aquestes paraules de la Lola Casas, mestra i escriptora:
«[...] Llegir en veu alta és un bàlsam tant  per a l'esperit de qui llegeix com per al de qui escolta.
I, sobretot...no descuideu la poesia.
Aprendre a estimar la poesia escoltant poemes ben llegits és un fet sorprenent i extraordinari per a molts [...]». Casas, Lola, Poesia amiga. Experiències. Escola catalana. Octubre 202 núm 393. Barcelona.

  «Les paraules com peixos
busquen un lloc
on festejar i reproduir la vida
un refugi
contra els depredadors del silenci.»

 Forcada, A. La veu del mar «Alguer» pagina 82 


Bé, moltes vegades, comentant presentacions de llibres i recitals de poesia, deixant a banda la qualitat suposada del poeta, m'han sentit dir: «Si, tot el que vulguis, però avorrit, el poeta mentre llegia els versos no parava de mirar-se el melic».

La poesia no només és una creació literària per a ser escrita i gaudida llegida en la intimitat,
el seu origen és oral, feta per a ser escoltada; d'on vénen sinó els accents lèxics, accents oracionals, cesures i d'altres figures retòriques que imprimeixen ritmes i musicalitat als versos.

Afortunadament, l'Assumpció i la Fina ens han ofert un recital viu i ple de sentiment, adobat amb música, imatges adients al tema, o incloent poemes cantats musicats per l'autora, que han fet gaudir al públic de la poesia i de l'espectacle que escoltar-les ha estat.

«Que giri l'estrella dels vents
que bufi amb força les veles,
                                                        omplint el cargol del temps
d'alè còsmic i hores de joia.»

Forcada, A. La veu del mar «Estrella del vents» pagina 86 

Tant l'Assumpció com la Fina són dos comunicadores que saben barrejar el contingut poètic amb el dia a dia de la realitat del seu entorn, potser no sempre agradable, però susceptible de rebre el possible efecte regenerador que la poesia pot aportar a las persones.
Parlen amb el públic, fan referències a experiències pròpies, a fets socials i polítics de l'actualitat; la seva veu, el seu missatge atrau cap a un univers quotidià, proper, que acabes fent teu i et trobes bé.

«[...]Tots els problemes
els has deixat al fons
coberts de sals calcàries
i ara sense llast est com una sirena,
afloren esperances.[...]
[...]Deixes les teves petjades humanes
a la sorra i tornes a casa,
mentre el sol t'acarona les espatlles
i xucle les petites gotes d'aigua
que eren les treves escates»
Forcada, A. La veu del mar «Esculls» pagina 74 

 Una tarda de poesia molt completa i gens avorrida, sensació que espero hagi estat compartida amb els presents.


*Forcada, Assumpció, La veu del mar. La busca edicions, Barcelona 2015


Jesús García