dijous, 19 d’abril de 2018

L’Associació d’Escriptors del Prat de Llobregat, tintablava, us convida al
LLIURAMENT DE PREMIS DEL CERTAMEN LITERARI
PER A JOVES DEL PRAT
(VIIè de Microrelats, Vè de Poemes i Ir de Relats socials i/o solidaris)

Intervindrà el grup “Blue Paw Gospel”

L’acte tindrà lloc a la Sala d’Actes del Cèntric, el dimarts 24 d’abril del 2018, a les 19 h.


El Prat de Llobregat, abril del 2018

Amb la col·laboració de l'Ajuntament del Prat i "la Caixa"

dilluns, 16 d’abril de 2018


CONFERÈNCIA
La joie de vivre (De les cases de la Seda al Pont de Brooklyn)
a càrrec de Josep Costa

DIJOUS 12 DABRIL DEL 2018
La sala d’actes és buida. El Josep Costa es mou inquiet, fa proves de veu al micròfon, pregunta quina és la tecla que ha de prémer per posar en marxa el vídeo... Al fons de la sala, damunt d’una taula, es pot veure l’objecte que esdevindrà el protagonista de la nit: el llibre La joie de vivre (De les Cases de la Seda al Pont de Brooklyn). A la portada, la fotografia d’un Josep Costa, jove, amb un Allen Ginsberg, ja madur, en una actitud afable i propera envers l’actor i poeta del Prat de Llobregat, que ha recorregut mig món per tal de conèixer-lo, escoltar-lo i poder xerrar amb ell una estona. Aquesta imatge serà present a la pantalla, durant tota la presentació, com si es tractés d’un talismà, d’un valuós trofeu.  

El regidor Lluis Mijoler, que presidirà la mesa, i el Vicenç Tierra, president de Tintablava, acompanyen el Josep Costa dalt la tarima. 

Abans de començar l’acte, i de manera sobtada, van sortir a escena dos companys d’obres de teatre i vida, dos amics del Costa des dels orígens del grup de teatre Kaddish, el Francesc Cazorla i el Josep Gibert: els dos, a manera de prefaci, van representar una "performance", senzilla i emotiva, amb la qual es va donar per aixecat el teló i començat pròpiament l’acte. 

Després de les paraules del Regidor, Lluis Mijoler, el Vicenç Tierra, que ha estat l’autor del pròleg del llibre, va fer un breu resum del com i el perquè de la publicació d'aquesta, quasi, biografia del Josep: -“[...]El text i la temàtica, ja van cridar molt l'atenció al 2013, quan el Josep Costa va oferir una conferència a Tintablava, que es titulava, precisament, “El meu Gimsberg”, inclosa en aquest llibre. [...]Recordo aquell silenci que es podia tallar. [...] La seva conferència va ser una novetat, un cant a la llibertat. Aquell fou l’origen de la presentació que avui celebrem, perquè li vaig proposar la publicació i ell va acceptar”. 

La veu del Josep Costa, s’estén per la sala; ha començat la narració del viatge de la seva vida, un periple iniciàtic, quasi homèric, que pausadament va desgranant amb la seva seguretat d’actor, forjada en molts dies d'assajos i nits d'escenaris, perfectament entonada per captar l’atenció del públic present a la sala... Però, de sobte, tot lleixint algunes línies concretes, un fragment específic, la seva veu s’afebleix, es trenca, i les llàgrimes brollen pels seus ulls humanitzant el personatge, allunyant-lo d’allò que podia ser entès com una representació més, al llarg de la seva carrera. No, no ho és. Això que ens presenta el Josep Costa, avui aquí, és quelcom més. Ja ho va dir ell mateix en la presentació que, uns anys enrere, va fer d’un llibre del Vicenç Tierra; deia el Josep:“[.. .]Per l’autor, la publicació d’un nou llibre[...] és una cosa molt delicada. És un moment de fragilitat extrema[...] comparable a quan es presenta un espectacle per primera vegada[...] per uns moments et sents indefens, aïllat, tens formigues a l’estómac, tens por”. 

Darrere d’aquest monòleg, reconeixent, humilment, la feblesa i la sensibilitat que sovint s’amaga enmig de la grandesa creativa d’un artista; ara, en aquest moment, cal imaginar-se el llarg i sentit aplaudiment d’un públic, el seu públic, entregat a la seva trajectòria...i  donar per acabada l’obra. 

El seu viatge cap a Ítaca, ha estat, sens dubte llarg, una gran aventura, el somni
d’una vida d’estranger, que, per a Josep Costa, s’ha fet, i es continua fent realitat, amb valentia,  perseverança i esforç. 
  
L’atenta lectura del seu llibre La joie de vivre (De les Cases de la Seda al Pont de Brooklyn) no ens deixarà, de ben cert, decebuts. 


Jesús García Moreno  

dissabte, 24 de març de 2018

CONFERÈNCIA
MINES I MINERALS DEL BAIX LLOBREGAT
a càrrec de Joan Rosell
DIJOUS 22 DE MARÇ DE 2018

Calcopirita, malaquita, galena, atzurita, cerussita...  Potser per alguns això només són pedres, però avui, de la mà del Joan Rosell, hem pogut conèixer que són alguna cosa més.  Són uns minerals amb unes formes i colors espectaculars i que estan esperant per tal de contar-nos moltes històries a tots els encuriosits que es vulguin acostar i iniciar-se en el seu estudi, com va fer en Joan Rosell ja fa molts anys.

Després de la presentació que ha vingut de la mà d'en Vicenç Tierra, president de tintablava, hem conegut què és un mineral (un cos natural, generalment sòlid, que es caracteritza per tenir una composició química definida i una estructura atòmica ordenada en tot el seu volum) i què és una roca (una associació de minerals com pot ser el granit que està compost per tres minerals: quars, feldsfat i mica).  Un cop hem tingut clar de què estaven parlant, de la mà d'en Joan i de les seves diapositives, hem fet un viatge fascinant per les diferents mines del Baix Llobregat. 

Hem començat molt a prop, per les mines prehistòriques de Gavà, on hem pogut veure com es van iniciar les excavacions i el color verd de la variscita que tant es treia a l'antiguitat d'aquestes mines.  Igualment hem pogut passejar-nos per les mines de Bruguers (entre Gavà i l'Ermita de Bruguers), unes mines que es van explotar al segle XVIII en busca de ferro i que, un cop estret, es portava en vaixell fins a Marsella. 

Més cap al nord hem arribat a les mines de plom de Sant Climent de Llobregat que un grup de jubilats estan tractant de recuperar i estudiar.   Seguint el nostre recorregut hem topat amb les Coves de Salnitre de Collbató, i no molt lluny amb la Mina Martorellense (entre Martorell i Castellví de Rosanes) que es va començar a explotar el 1893.  Aquesta mina té unes instal·lacions espectaculars que val la pena anar a veure i, en la seva època, es va arribar a trobar força plata i també calcopirita que, com ens ha informat el nostre conferenciant era l'"or dels tontos".  No gaire lluny d'allà, a Vallirana, hem topat amb les mines de plom, que feien competència a la mineria de ciment de Sant Feliu on destacava la fàbrica de ciment Sanson, que feia el ciment a partir de la roca calcària que es trobava a la zona.  Molt a prop, a Vallirana, hem vist
explotacions subterrànies de guix, mineral que també es trobava a Collbató i Pallejà.  D'aquí hem arribat a la mina més important del Baix Llobregat, la Mina Berta que està situada entre el Papiol i Sant Cugat del Vallès i on es poden trobar més de cinquanta espècies de minerals d'un gran bellesa com la fluorita, la cerussita, la galena, l'esfalerita, l'atzurita, la malaquita o la calcopirita.

Després de tot aquest viatge per les mines del Baix Llobregat i pels seus vestigis, i com a punt culminant, hem pogut veure in situ un grapat de minerals que els membres del GMC, en Josep Ignaci i en Carles Diez ens han portat, emplaçant-nos també per acompanyar-los un dia a les mines de Bruguers. Gràcies Joan per acostar-nos a un món tant fascinant com és el de la mineralogia i, per fer-nos partícips de tots els minerals que podem trobar al nostre voltant.


Rocío Ortega Atienza

dimecres, 14 de març de 2018

L’Associació d’Escriptors del Prat de Llobregat, tintablava, us convida a la conferència-col·loqui


MINES I MINERALS DEL BAIX LLOBREGAT
a càrrec de Joan ROSELL, químic i mineralogista

que tindrà lloc a la Sala d’Actes de la Biblioteca Municipal “Antonio Martín” del Cèntric, el proper dijous 22 de març del 2018, a les 19.15h.

El Prat de Llobregat, març del 2018


dijous, 22 de febrer de 2018

CONFERÈNCIA

“LLOGUEU-ME PER LA VIDA - La vida pagesa pratenca al segle XX”
a càrrec de Jaume Puig Calvó i Glòria Casas Romeo
DImarts 20 de febrer de 2018

És difícil explicar en una sola pàgina tot el que vam viure aquest dimarts a l'Auditori del Cèntric. Un al·legat a la vida pagesa pratenca del segle XX condensada magistralment en una hora i mitja pel Jaume Puig, fill de Cal Pere del Joan Pau, i la seva dona, la Glòria Casas, promotors de la Col·lecció Etnològica Puig-Casas.
D'entrada, en Vicenç Tierra, president de tintablava, va retre un petit i emotiu homenatge a l'Alícia Company, directora del Centre de Normalització Lingüística del Prat i gran referent del foment de la llengua catalana arreu, que recentment ens va deixar sense perdre mai el seu esperit de lluita.
Tot seguit, l'Anna Colominas, membre de tintablava, va fer una breu presentació dels ponents, destacant-ne sobretot la il·lusió i l'esforç per preservar el patrimoni de la pagesia pratenca en la Col·lecció Etnològica Puig-Casas i alhora felicitant-los pel reconeixement del Premi Amics del Prat 2017, atorgat fa pocs dies.
Abans d'entrar en matèria, en Jaume Puig va exclamar satisfet i mig espantat: "Déu
n'hi do la colla que som!". La veritat és que dimarts l'Auditori feia goig. Tant dalt de l'escenari, presidit per una gran cistella de carxofes i nombroses eines de la col·lecció etnològica; com a les grades, plenes de complicitats i somriures. I, com a bon fill de pagès, va anar per feina i ens va explicar que el títol "Llogueu-me per la vida" concentra l'essència dels molts esforços de les generacions precedents, perquè en èpoques dures, com va ser la postguerra, fins i tot més d'un mosso o minyona es llogava tan sols per un plat a taula i un llit. I ens ho va il·lustrar amb un plat de mongetes i cansalada, amb un porró de vi i dues llesques de pa. Això era la vida.
Per començar, la Glòria Casas ens va fer cinc cèntims de la Col·lecció Etnològica Puig-Casas destacant que va néixer per preservar, recuperar i alhora donar a conèixer part del patrimoni d'una pagesia que a finals del segle XX, degut al desviament del riu, l'ampliació del port i l'aeroport, i altres infraestructures, estava més que amenaçada. I ells, com a família afectada, eren conscients que no sols desapareixien els camps i les cases de pagès, sinó també tot un estil de viure i de treballar. I tot plegat no es podia deixar perdre.
Llavors, en Jaume Puig, en una conferència molt ben estructurada, ens va explicar
què representava aquest estil de viure i de treballar dels pagesos del Prat que alhora els feia únics. I és que la seva vida no sols girava entorn el camp, sinó també entorn el Born (i després Mercabarna) i, com no, també entorn la família, on va destacar la importantíssima feina que també feien les pageses. I en aquest punt, tothom va aplaudir. La xerrada va continuar com un homenatge a la pagesia del Prat, des dels anys vint fins als vuitanta, passant per quatre etapes ben diferenciades que va emmarcar amb els següents epígrafs: "Pare, hauríem de tenir un cavall" (anys vint); "Em podeu llogar per la vida?" (anys de la guerrra i la postguerra); "A casa ja tenim tractor" (anys seixanta), i "Ens passa el riu pels camps de casa" (anys vuitanta). I amb un ampli coneixement de tot plegat, ens va parlar de feines i eines, de patiments i alegries, de lluites i esperances, de viure de la terra i per a la terra... I tot plegat ens ho va il·lustrar en directe amb peces de la col·lecció i fotografies entranyables, amanides amb anècdotes personals memorables.
Però no sols ens va parlar del passat, sinó també del futur. I amb il·lusió, i com a primícia, ens va fer saber que aviat traslladaran la Col·lecció Etnològica Puig-Casas, que consta d'unes 1.500 peces catalogades, a Cal Jaume del Bitxot. Una casa de pagès, prop dels espais naturals del Delta de Llobregat, que permetrà donar més espai, més vida i més joc a aquest projecte, i alhora facilitar que s'obri al públic més sovint. Perquè, com diu la Glòria Casas: "No podem deixar morir aquest món tan ric en vivències, esforços i valors".

Una conferència fantàstica! Un goig poder comptar amb ells per donar a conèixer les arrels d'aquest patrimoni cultural pratenc. Un petit univers únic i irrepetible que, sens dubte, cal preservar. Moltes gràcies!

Núria Abelló


dilluns, 12 de febrer de 2018


L’Associació d’Escriptors del Prat de Llobregat, tintablava, us convida a la conferència-col·loqui

LLOGUEU-ME PER LA VIDA

 LA VIDA PAGESA PRATENCA AL SEGLE XX
  
a càrrec de Jaume PUIG i Glòria CASAS,
Promotors de la Col·lecció Etnològica Puig-Casas

que tindrà lloc a l’Auditori del Cèntric, el proper dimarts 20 de febrer del 2018, a les 19.15h.

El Prat de Llobregat, febrer del 2018