diumenge, 21 de maig de 2017

El passat dia 11 de maig, ens van visitar l’Eva Yus i el José Antonio García, destacats membres de DEPANA, Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural  i de SOS DELTA, per a la presentació de la xerrada-col·loqui: «Evolució i futur de la protecció del Delta» amb el subtítol de   «Camins paral·lels i sendes ocultes en el recorregut de la protecció de Delta del Llobregat».
El motiu de la  xerrada va ser la commemoració  30è. aniversari de la publicació del primer decret de protecció per al Delta del Llobregat en el 1987. 
Al començament de la seva intervenció van deixar molt clar que  el camí no havia estat planer, durant aquest 30 anys, tot i tractant-se  d’un Delta, mes aviat, costerut i enrevessat; atès, sobre tot després de la nostra incorporació a la UE, que el partit es jugava en un terreny ple de legalismes, decrets i lleis de àmbit europeu, i la vigilància constant per el compliment puntual de aquest preceptes  per par de les autoritats estatals, autonòmiques i locals ha requerit un enorme esforç.
Vagi per endavant el reconeixement que per la defensa i protecció d’aquests espais ha suposat el pertànyer a la UE, en aquest punt concret, en d’altres, potser no tant.
Els intervinents van fer un recorregut per la historia del Delta, amb nombroses cites del Mestre Jaume Codina, profund i extens coneixedor de l’historia amb majúscules i minúscules Del nostre poble i el seu entorn.
En les seves paraules «[...]la gent del fang era groga per les febres. La seva vida era molt dura[...].
Però  la vida  canvià amb el drenatge del terreny i amb una troballa molt important: el «aqüífer profund» a les acaballes del segle XIX, i degut  també a la canalització del riu i la construcció dels canals que habilitaren els cultius.
L'abundància d’aigua dolça va portar l’industria i, per descontat, la contaminació.
Un moment especialment delicat, fou quan, arribada la democràcia, es decidí
endossar totes les infraestructures de Barcelona al pla del Delta. Com a reacció va tenir lloc en 1976 la  massiva manifestació contra el desviament pels carrers del Prat.
El perjudici per el ecosistema va ser gran, sobre tot per als ocells corriol camanegre i l’arpella vulgar, entre altres.
Prèviament el conservacionisme  va anant arrelant arreu del mon i també per las contrades   ibèriques. En el 1971 s’aprovà el Conveni de Ramsar, preservant les zones humides del planeta, en la ciutat iranià del mateix nom, va entrar en funcionament al 1975.
En 1974, la directiva d’aus de la UE,
En l’any 1968 es creà a Espanya «La Sociedad española de ornitología » i a l’any 1969, el primer parc natural de l’Estat en Doñana.
L’any 1976 es creà  en Catalunya DEPANA.
El 1985, a casa nostra, s’aprova la «Llei d’espais naturals» pionera dins l’estat Espanyol, que, amb només 296 ha. sobre un total de 10.000 ha. en situació de perill dins el Delta, inclourà les zones de El Remolar-Filipines i  La Ricarda-Ca L’Arana.
Aquesta Llei, va ser precursora i suposà un pas endavant.
A partir del 1986, coincidint amb l’incorporació de Espanya a la UE, i trobar-se, les diferents administracions del Estat,  de cop amb tota la normativa proteccionista d'Europa, als grups de defensa de la natura se’ls va girar  feina tot pressionant i cridant l’atenció per tal de que la nova normativa no quedes endarrerida, per desconeixement i per falta de ganes.
Com a resultat d’aquesta pressió es van donar avanços mol significatius:
1992, Pla d’espais d'interès natural (PEINS), s’incorpora La Murtra, els reguerons i les reserves.
1994, declaració de la Zona d’especial protecció d’aus(ZEPA) de 576 Ha.
Quan es posà en marxa el Pla d’Actuació del Delta, no sense polèmica, les organitzacions mediambientals, van aver  de afinar les seves accions posant a Brussel·les  pel mig, per que els governs complissin les lleis.  
Altres fites importants que ens han portat fins a l’actualitat han estat:
2001: totes les zones humides  del Delta queden incloses  dins l’inventari de «Zones Humides de Catalunya»
2006: S’amplia la Zona d’Especial protecció d’Aus(ZEPA)
2013: La Pineda de Can Camins se incorpora a l’inventari de «Llocs d'Importància Comunitària» i a la «Xarxa Natura 2000» en compliment d’una sentencia del «Tribunal Superior de Justícia a Catalunya»
L’arma principal per portar endavant la tasca de pressió i vigilància dels incompliments ha estat la reclamació per vies jurídiques del compliment de les lleis i normatives, sobre tot europees.
Tot plegat ha permès que durant el any 2016 s’incloguessin al ZEPA, les zones marines del litoral del Prat i part de Gavà, ja no es solament la terra o la sorra, també l’aigua del mar.
Com a raig d'esperança,  assenyalar els avistaments de delfins  i balenes  rorquals a les nostres costes, senyal molt important de recuperació.
Per posar fi a aquest resum voldria reproduir una idea, un pensament  que sorgeix tot  interpretant les paraules dels  conferenciants: «La naturalesa, els espais naturals dels  que avui gaudim en el nostre Delta, no sempre han estat així, hem necessitat  de molts anys i esforços per pogué arribar fins aquest punt, però es responsabilitat de tots que no vagi enredera, que el seu futur sigui   millor. Aquesta fora una bona herència per als nostres fils»


Jesús García Moreno   

dijous, 4 de maig de 2017

L’Associació d’Escriptors del Prat de Llobregat, tintablava, us convida a la conferència-col·loqui

Evolució i futur de la protecció del Delta
a càrrec de José Antonio GARCÍA i Raúl BASTIDA
experts en el medi natural

que tindrà lloc a la Sala d’Actes de la Biblioteca Municipal “Antonio Martín” del Cèntric, el proper dijous 11 de maig del 2017, a les 19.15h.


El Prat de Llobregat, maig del 2017

dijous, 20 d’abril de 2017

LLIURAMENT DE PREMIS "tintablava"
VI CONCURS LITERARI DE MICRORELATS I IV DE POEMES
DImEcres 19 D’ABRIL de 2017
Un nou any la Sala d'Actes de la "Biblioteca Antonio Marín" del Cèntric torna a fer el ple per celebrar el lliurament dels premis "tintablava" que enguany es corresponen amb el VI Concurs literari de Microrelats i el IV de Poemes.
En Marc García, conductor de l'acte, ens va presentant d'una manera informal i simpàtica els diferents interlocutors i molt especialment les sis guanyadores, les autèntiques protagonistes d'aquesta trobada.
En primer lloc, en Vicenç Tierra, president de tintablava, agraeix l’assistència de tots els presents i sobretot la implicació de l’Ajuntament del Prat, els centres educatius i el professorat, així com la difícil tasca del jurat. I alhora, satisfet, ens vol fer saber que és un goig constatar que aquest certamen s'estigui consolidant any rere any, perquè va guanyant en participació i en qualitat i va deixant empremta entre el jovent del Prat. En aquest sentit felicita a tots els participants i en destaca la qualitat de les obres guanyadores, amb la confiança que les seves autores no s'aturin aquí.
Tot seguit, l'Anna Martín, regidora d'Igualtat, Joventut i Solidaritat de
l'Ajuntament del Prat, també ens transmet la seva satisfacció per la consolidació d'aquests premis a la nostra ciutat, a través dels quals els joves s'animen a expressar les seves emocions, sentiments, valors i/o imaginaris particulars. I al mateix temps felicita a tots els participants per la seva valentia i especialment a les sis jovials guanyadores, encoratjant-les a continuar endavant, alhora que destaca que cada cop és més necessari saber exposar per escrit el què volem dir, perquè ens obre moltes portes en el món adult.
I, sense pressa, però sense pausa, per posar-nos en context, en Marc García, l'Anna Mitjans i en Jesús García, ens interpreten magistralment tres poemes del mateix Jesús García: "No puedes atrapar a las palomas", "Guía para no perderte en un sueño" i "Crepúsculo discordante en los túneles del suburbano". I un altre del poeta Jesús Lizano: "Poemo", molt original.
Seguidament, en Marc García, amb un to més formal, llegeix les Actes del Jurat, destacant que els premis consisteixen en 150€, 100€ i 50€ (que els guanyadors podran bescanviar en comerços locals per productes culturals), un sopar per a dues persones al Gastrobar del Cèntric, així com collages al·legòrics o estatuetes commemoratives de les artistes pratenques Rosa Tarrats i Mireia Muñiz.
Argumentant que no ha estat fàcil escollir entre les quasi 100 obres presentades (29 poemes i 65 microrelats), tot seguit dóna pas a l'acte central d'avui: la lectura de les obres premiades per part les flamants guanyadores.
Així, tenim la sort de poder escoltar a:
·     Irene Pimentel Tamayo, interpretant LATIDO, 3r. Premi Poemes, que el jurat va destacar pel ritme de les paraules compassades al batec d'un cor que s'enfronta a un nou camí incert.
·     Paula Planas Santos, interpretant FILS, 2n. Premi Poemes, que el jurat va elogiar per la bonica seqüència d'imatges que, lligades a la repetició d'algunes paraules clau, ens porta cap a un titellaire somrient que aparentment guia el destí de la protagonista.
·     Paula Oroz Segurado, interpretant AMOR, 1r. Premi Poemes, que el jurat va escollir per la seva trama tan ben ambientada i ordida amb una tristesa sincera i moderada entorn d'una creixent curiositat pel desenllaç. Poètica expressió d'un dolor sense estridències, amb paraules senzilles, però alhora profundes.
· Marta Escobar Quiles, interpretant AQUAREL·LA, 3r. Premi Microrelats, que el jurat va destacar per estar molt ben tramat i ambientat; bon inici, bon final, molt visual, molt plàstic i molt coherent. Molt bon títol.
·     Berta Torres Riera, interpretant NOMÉS AVUI, 2n. Premi Microrelats, que el jurat va elogiar per la seva originalitat, ritme i bona estructura, destacant que té molt mèrit fer un microrelat utilitzant sols temps verbals i on la temàtica ens deixa un missatge molt clar: Carpe diem.
·  Yosra Azzouz Louahabi, interpretant DESTÍ TACAT DE BLAU, 1r. Premi Microrelats, que el jurat va escollir per la seva trama ben lligada i a bon ritme, amb un rere fons molt actual, on destaquen sobretot imatges potents com: trons-foc / batec-onades/ malson / la nostra pau/ refugi-mar. I on, en estar redactat en 1a. persona del singular, especialment s'ha valorat l'empatia que demostra l'autora amb la temàtica que ens exposa.
Finalment, entre els actes organitzats en motiu de la celebració de Sant Jordi, aquest conclou, com no podia ser d'una altra manera, amb els aplaudiments i admiració cap a les premiades, així com amb les entranyables fotografies pertinents. Però especialment, també, amb l'esperança de continuar encoratjant el jovent del Prat a escriure i poder tornar a celebrar-ho l'any vinent, perquè poder compartir vivències, emocions, sentiments, sensacions i/o relats, reals o imaginaris, és la raó d'escriure.
Núria Abelló

Nota: Tots els relats premiats els podeu llegir, una mica més avall, en aquest mateix blog i/o d'aquí uns dies, també publicats a la revista Delta.

dimarts, 18 d’abril de 2017

VI CONCURS LITERARI DE MICRORELATS, tintablava, per a joves del Prat-  2017

PRIMER PREMI                                                         Títol: Destí tacat de blau

Ja no sento els trons dels focs dels dolents, només el batec de les onades. Tinc fred. Tot es mou com el gronxador de l’avi, a qui no veig des que va partir. Potser el trobo. La lluna il·lumina enmig de la foscor. Persones alienes, unides pel destí. Respiro. Només he de dormir. Algú ens trobarà i aturarà el malson. Ens tornarà la pau. La nostra pau. Farà que el nostre únic refugi no sigui al mar.

Autora: Yosra AZZOUZ LOUAHABI
14 anys
IES Baldiri Guilera


SEGON PREMI                                                           Títol: Només avui

Pujo. Entro. Saludo. Miro. Sec. Ric. Bec. Parlo. Marxo. Baixo. Corro. Arribo. Sec. Espero. Arriba. Saluda. Seu. Conversem. Riem. Mengem. Paguem. Marxem. Ens besem. Marxa. Riu. Para. Gira. Camino. Penso. Paro. Giro. Ens abracem. Caminem. Arribem. Pugem. Bevem. Follem. Estimem. Dormim. Desperta. Marxa. Plora. Dormo. Desperto. Busco. Ploro. Oblidem.

Autora: Berta TORRES RIERA
14 anys
IES Estany de la Ricarda


TERCER PREMI                                                            Títol: Aquarel·la

Plou. Em mullo. M’envaeixen els nervis, els sentiments rellisquen per les meves galtes. Ploro. Els fanals parpellegen i els llums dels cotxes es multipliquen amb la pluja. Accelero el pas, corro, els carrers són d’aquarel·la. Veig algú, però les gotes als vidres de les meves ulleres m’impedeixen saber qui és. Marta? La teva veu fa que em giri i em reflecteixo als teus ulls per última vegada. Massa tard, un cotxe intenta frenar al mateix temps que el meu cor deixa de bategar per sempre més.

Autora: Marta ESCOBAR QUILES
16 anys
IES Salvador Dalí



IV CONCURS LITERARI DE POEMES, tintablava, per a joves del Prat- 2017

PRIMER PREMI                                                                Títol: Amor     
          
                                                              
M’aixoplugo sota un paraigua,
les gotes d’aigua no paren de caure.
Les escolto rebotar a la tela però no em mullo,
miro dolorosament cap a aquella finestra.

Les llums de l’habitació han marxat,
la foscor de la nit s’ho ha empassat tot.
Cada racó de llum després amb el seu somriure,
Ja no hi és i mai tornarà.

Però sempre quedaran els records,
on seguiràs sent tan real com la pluja,
aquesta que ara mulla la terra que és davant de l’hospital
on el meu amor t’acompanyarà, estimat germà, fins al cel.


Autora: Paula OROZ SEGUNADO
16 anys
IES Salvador Dalí





SEGON PREMI                                                               Títol: Fils

Ella camina,
camina per la vora,
la vora del riu,
del riu de la set.
Carrega una bossa,
una bossa de plàstic,
on la seva ànima,
ànima seca, oblida el cel.
Ella camina.
camina pels senders,
els senders del bosc,
del bosc de l’apatia.
Carrega una bossa,
una bossa buida,
i els llops es desperten
i el titellaire somriu.


Autora: Paula PLANAS SANTOS
17 anys
IES Ribera Baixa




TERCER PREMI                                                                      Títol: Latido

Lo escucho
¿Qué escuchas?
Lo siento
¿Qué sientes?

El latido, que no para.
Ese ruido que retumba.

El sonido, que me ahoga.
Y late, y lo escucho
y lloro y sufro.

La huella
que va dejando
experiencias vividas.

Un escalofrío
al ver el camino.
Ya no quiero seguir.
Ya no quiero sufrir.
Y de nuevo
el latido.

¿Lo escuchas?
¿Qué escucho?                                                                     
¿Lo sientes?                                                                          
¿Qué siento?                                                                         

Autora: Irene PIMENTEL TAMAYO
16 anys
Col·legi Nostra Senyora del Mar    

dissabte, 15 d’abril de 2017

L’Associació d’Escriptors del Prat de Llobregat, tintablava, us convida al
LLIURAMENT DE PREMIS DEL CERTAMEN LITERARI
PER A JOVES DEL PRAT
(VI de Microrelats i IV de Poemes)

Intervindran fent una lectura poètica de 4 poemes de Jesús García Moreno: Marta García Arnau, Anna Mitjans, Marc García i el propi autor Jesús García Moreno.

L’acte tindrà lloc a la Sala d’Actes Biblioteca Municipal “Antonio Martín” del Cèntric, el dimecres 19 d’abril del 2017, a les 18 h.

Amb el suport i col·laboració de la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament del Prat
El Prat de Llobregat, abril del 2017


dijous, 13 d’abril de 2017

PRESENTACIÓ LLIBRE

Pagesos i Pageses del Prat. Arrels i vivències” de Núria Abelló

a càrrec de: Vicenç Tierra, president de tintablava; Núria Abelló, autora; Valentina Guisado, pagesa; Marcelí Codina, pagès; Angela Jové, actriu; i Pilar Eslava, regidora d’educació.

DIJOUS 6 D’aBRIL DE 2017


Només entrar a la sala d’actes de la Biblioteca l’esdeveniment ja genera expectació. Encara no són les set que ja gairebé no queden cadires. Els assistents ben animats s’acosten a fullejar el llibre i molts en compren i en comenten les primeres pàgines i les fotografies. Es respira un caliu de complicitat i alegria que omple la sala. De cop, ens avisen que hem superat l’aforament i que, si troben un tècnic d’última hora, traslladaran l’acte a l’Auditori. Tanta gent som? I tan! Fins hi tot hi ha gent fent cua a l’entrada de la sala...

I dit i fet, gràcies a una magnífica gestió per part del personal del Cèntric i a la compareixença del tècnic, tots els més de cent cinquanta assistents hem pogut acomodar-nos als seients de l’Auditori per gaudir d’una presentació inèdita del setè llibre de tintablava, en una convocatòria d’èxit. Uns retocs de so per aquí, uns retocs de focus per allà, i la gran sala ven aviat ha quedat preparada.

I ara sí que tot ha quedat preparat per a la intervenció dels ponents. El president de l’associació d’escriptors del Prat, en Vicenç Tierra,  ens introdueix en la presentació del llibre Pagesos i Pageses del Prat, escrit per Núria Abelló, promogut per tintablava i editat per Rúbrica Editorial. Un llibre que és un recull vivencial de 15 famílies pageses del Prat de Llobregat que han hagut de treballar, i conviure, amb una terra constantment amenaçada pels serveis d’una gran ciutat i que, a través d’unes converses entranyables, ens portarà a descobrir les arrels d’una terra fèrtil que fins fa poc era el rebost de Barcelona. Com destaca en Vicenç, aquest llibre ha involucrat a molta gent: l’associació, l’editor, el fotògraf, els entrevistats i sobretot a la Núria, l’autora. Per al president de tintablava aquest llibre és una literatura que qualifica com a ‘arqueologia emocional’, ja que és un reflex dels vestigis que va ser el Prat, però que ens acosta a les vivències de les persones; i que, amb la frescor que ho ha escrit la Núria, tècnicament ens indica que són ‘narracions adverbials’ (el què, el com, l’on, quan, el perquè...). Tot destacant que amb aquest llibre “estem pagant un deute que teníem amb els nostres pagesos i les nostres pageses”, en Vicenç ens remarca que aquesta arqueologia emocional serà tot un viatge al passat i que gràcies a la ‘ploma’ de la Núria podrem recuperar persones, llars, imatges, fets i costums.
Tot seguit, Pilar Eslava, regidora d’educació de l’Ajuntament i conductora de l’acte, ens presenta a l’autora, Núria Abelló, enginyera agrícola experta en la matèria, com a una persona que treballa la seva obra des del sentiment i l’amor, sobretot cap a la literatura i l’escriptura, col·laborant activament amb l’associació d’escriptors tintablava, així com realitzant assaigs d’altres generes com la narrativa curta i la poesia. Sentiment i amor cap al Prat on ha teixit forts lligams familiars, professionals i personals, i també cap al camp i a les persones que el treballen. I ens ho il·lustra tot citant alguns fragments de la introducció on l’autora expressa que li ha costat imaginar-se “un paisatge que no vaig conèixer i que en molts casos ara ni tan sols existeix” i que fins hi tot ha arribat a “enyorar aquest paisatge, a olorar tomàquets i préssecs deliciosos que no he vist mai, i també a tastar increïbles escudelles celestials ara inexistents”. D’aquesta manera, la Pilar ens introdueix en el context del llibre on l’autora amb habilitat i complicitat ens presenta a homes i dones entranyables que ens expliquen com era de difícil i alhora apassionada la vida al camp; tot apuntant, com la tossuderia pratenca ha permès conservar, malgrat les nombroses amenaces, el nostre Parc Agrari.
I tot convidant a llegir el llibre, animant a l’autora a no deixar d’escriure i felicitant a l’associació d’escriptors, la conductora de l’acte dona pas a una de les protagonistes. Valentina Guisado, pagesa de Cal Mià i actual presidenta de l’Associació de Criadors de Pollastre i Capó del Prat (conegut també com a pollastre potablava), ens destaca el gran honor que ha significat per ella participar en el llibre. I amb un somriure ben sincer expressa el seu agraïment per la tasca de la Núria i en Vicenç de donar a conèixer tot el que han treballat les pageses (sembrant, recollit, encaixant, venent al born o al mercat, netejant la masia...) i per recordar a totes les persones estimades, els bons temps i fins hi tot els temps difícils.
El següent protagonista del llibre que està a l’escenari és en Marcel·lí Codina, de Cal Company, qui, amb una anècdota ben divertida ja ens capta l’atenció: “dissabte passat em va venir la Núria a portar-me el llibre i li vaig dir ‘Trobo que aquest llibre encara té les pàgines calentes’ i ella em va contestar amb un somriure ‘acaba de sortir del forn!’”. Tot llegint i fullejant el llibre, ens desvela que ha descobert moltes coses, com quan cita “hem somiat amb aquella escudella tan bona i aquelles botifarres amb mongetes i la cansalada, gairebé me n’hagués menjat dos plats!”. Un llibre que parla de records, ens diu, “un llibre que és la millor herència que podem deixar als nostres fills”, remarca. I és que com recorda entre alguna broma, abans al Prat tothom era pagès o almenys tenia un tros d’hort. Amb convicció ens apunta que els podran prendre les terres i les cases, però “els records que hi ha en aquest llibre, això, no ens ho prendrà mai ningú!”.
I tot agraint la tasca de l’associació d’escriptors i l’esforç, la il·lusió i la paciència que ha tingut
l’autora, en Marcel·lí dona pas a la Núria, a qui tothom ja tenia ganes d’escoltar. “El que dóna
realment sentit a un llibre, és que la gent el llegeixi”
, amb aquesta frase Núria Abelló, ens convida a descobrir que aquest llibre va néixer de la seva curiositat quan escoltava les històries que els seus sogres i els seus amics li explicaven del camp i que gràcies a tintablava ha pogut tirar endavant. Tot i saber que no hi eren totes, 15 van ser les famílies escollides per formar part del llibre, un projecte que tenia un límit de pressupost i un límit de temps. “Senzillament és un tast”, ens remarca (qui sap, potser s’animen a fer-ne un altre...). Tot ressaltant que també ha volgut posar en valor la veu femenina (“les pageses són el pal de paller de les cases de pagès”), ens convida a formar part de la complicitat que va establir amb els entrevistats, tot explicant-nos una anècdota de com les pageses normalment anaven cap a la cuina quan ella anava a fer les entrevistes. Tot apuntant que és molt important aprendre a escoltar, ens explica que després de cada entrevista, per evitar equivocacions, tornava a cada casa per corroborar les històries i escriure d’aquesta manera un relat realment fidedigne al que els pagesos i pageses volien explicar. Un feedback que confirma, va ser molt positiu i on “la part social ha superat i molt la part literària”. I és que per l’autora, tot suma: l’experiència del projecte, les històries dels seus protagonistes que donen vida al llibre, la impressió per part d’en Mariano Martínez de Rúbrica, el pròleg d’en Vicenç Tierra, l’acurada  correcció d’en Joan Puigmalet, les entranyables sessions fotogràfiques amb en Quim Torrent, les fotografies en blanc i negre cedides per les famílies i la portada i contraportada dibuixades per la seva filla Anna Colominas; així com també tots els assistents a l’acte, “que han superat totes les expectatives d’aforament”. Però sobretot, a qui vol donar veu és a els pagesos i pageses que han participat en el llibre.
Per això ens presenta a l’actriu pratenca Àngela Jové, qui amb gran expressivitat, ritme i entonació ens fa tot un repàs per les històries, anècdotes, valors i sentiments que giren entorn els protagonistes del llibre. Amb els retrats de la sessió fotogràfica de fons, l’Àngela ens recita vivament una frase de cada un dels pagesos i pageses, com les següents:
-       “Per pocs bultos no sortia a compte anar al Born i enviàvem el gènero a través del recader. Però al temps dels melons, sempre hi anàvem nosaltres. Era molt pesat. Ens fèiem un fart de fer hores! No hi havia cap rellotge que en fes tantes. Des de les sis del matí que començàvem a collir, fins a quarts de dotze del vespre que tornàvem del Born, era un no parar. Moltes hores, moltes hores..., i amb una calor!- Jaume Petit, el Nyepa.
-       “Al principi, aquí al Prat arrufaven el nas, perquè jo era una noia de Barcelona i en aquell temps això no estava gaire acceptat. Fins i tot van anar a buscar informes al meu barri! I a ell li van dir: 'Amb tantes noies que hi ha aquí al Prat i has d'anar a buscar-ne una de Barcelona?’, remugaven...”. I aclareix: “És una anècdota pròpia de l'època, quan el Prat era un poble, però ara ja no és un poble. Ara no és ni poble, ni ciutat...” - M. Rosa González.
Entre tantes altres cites que han animat a més d’un a comprar el llibre un cop acabat l’acte. I és que tots els 100 llibres que s’han portat s’han venut!
Entre agraïments i salutacions, sortint de l’Auditori als assistents encara ens esperava una agradable sorpresa: cada llibre anava acompanyat d’una carxofa del Prat, com la que apareix a la portada del llibre!
L’acte ha finalitzat amb diversos assistents fent cua per obtenir la signatura de l’autora. L’únic que potser hem trobat a faltar, ha estat la fotografia amb totes les persones que han participat en el llibre.

Anna Colominas Abelló

* Tots els llibres editats per tintablava es poden trobar a les principals llibreries del Prat i a l’editorial Rúbrica.