tintablava

CONFERÈNCIA

“OBRINT EL VESTIDOR DE BAT A BAT”

a càrrec de Pedro Dólera

DIMARTS 20 de desembre de 2016

I acabem l’any amb una conferència intimista i alhora instructiva de la mà de Pedro Dólera, entrenador de l’equip de futbol pratenc AE Prat, que ens ha descobert l’interior del vestidor de futbol com un espai de direcció d’equip, on l’optimització de recursos és tan important com la gestió de les emocions als entrenaments, a les derrotes i a les victòries.

Jose David Muñoz, periodista, presentador del magazine Planeta Prat i coordinador d’esports del Prat Ràdio, ens el presenta amb el coneixement de qui narra tots els partits de l’AE Prat des de fa anys. Nascut al Prat, diplomat en Ciències Empresarials i en Administració i Direcció d’Empreses a la Universitat de Barcelona (UB), per Pedro Dólera el futbol és una passió que ha anat practicant ja des de jove. Com a jugador va estar vinculat a primera catalana i a preferent catalana als clubs Prat, Cornellà, Hospitalet Atlètic, Poble Sec i Muntanyesa, i fins hi tot va jugar una temporada a tercera divisió amb el Cornellà. Tenint molt clar que la formació i els coneixements són tan importants com els entrenaments, Dólera es va anar formant com a entrenador de futbol, obtenint la titulació de tots els nivells: el de la Federació Catalana, el de la Generalitat de Catalunya i el UEFA PRO; a més de mantenir-se al dia amb cursos específics d’entrenament, rendiment i coaching esportiu impartits principalment al CAR (Centre d’Alt Rendiment) de Sant Cugat. Com a entrenador es va iniciar a l’Escola de Futbol Prat Blaugrana ara fa divuit anys preparant alevins, infantils i

juvenils; al 2006, amb el Marianao Poblet, va encetar la trajectòria en equips de lligues catalanes, on va portar l’equip de primera regional a primera catalana; amb el C.E. Europa al 2012 va assolir l’ascens a 2a.B i al 2015 va aconseguir guanyar amb aquest equip la final de la Copa Catalunya. Des de la passada temporada 2015-2016, és l’entrenador de l’AE Prat, amb el que ha aconseguit l’ascens a 2a.B, tot convertint l’equip pratenc en el campió de 3a. catalana amb més punts de la història de la competició. A més, Pedro Dólera ha recollit diversos premis a títol individual, com el de Tècnic Revelació o el de Millor Tècnic de 3a. Divisió per Radio Marca i Sport.

L’entrenador pratenc inicia la conferència recordant-nos que dins del santuari d’un equip, el seu vestidor, principalment hi conviuen persones i que, com a entrenador, el que és primordial és aprendre a gestionar l’allau d’idees, pensaments i emocions tant dels seus jugadors com de l’equip tècnic, ja que d’aquí dependrà bona part del resultat que obtindran a final de temporada. En aquesta línia, Pedro Dólera ens introdueix a les relacions interpersonals i a la complexa tasca com a entrenador de crear un clima propici per a que els 20-22 jugadors parlin, es coneguin i creïn vincles entre ells, alhora que aprenguin a confiar en ell. Per aconseguir-ho, es mostra com una persona propera i coherent amb els seus ideals i les seves decisions, i crea dinàmiques d’entrenament i cohesió de grup amb la idea de “tots som un”. D’altra banda, Dólera no obvia que hi ha jugadors que es creuen millor que els altres i que, per tant, és més difícil per l’entrenador procurar mostrar un comportament igualitari per tothom. És en aquest punt quan ens remarca els Egos i el “Jo”. I és que en un vestidor, a més de la figura clau de l’entrenador, calen líders. Un Líder Carismàtic, que destaca per les seves habilitats esportives (com Leo Messi o Iniesta del Barça), un Líder Relacional, el capità, que recolza les decisions de l’entrenador amb capacitat d’unificar als companys (com Carles Puyol), i un Líder de Feina, el jugador que sempre està disposat a ajudar els seus companys (com el porter José Manuel Pinto). Tots ells són importants dins l’equip i com a entrenador ha de saber identificar-los i ajudar-los, perquè l’equip treballi millor.

Tot seguit, Pedro Dólera ens parla de la competitivitat sana com a concepte per a millorar el joc, escollint els jugadors en funció de cada entrenament i tenint en compte els rivals, sempre amb l’objectiu de guanyar el partit. I és que com afirma, és bàsic mantenir el principi d’igualtat entre els jugadors, i per aconseguir-ho cal parlar dels dubtes i les incerteses amb ells, ja que la suma de tots els rols és el que permet que l’equip tiri endavant. En aquest punt, Dólera ens mostra una diapositiva amb dues columnes que mostren les diferències entre un jugador d’equip i un jugador negatiu (el que va per lliure). L’objectiu aquí és clar, que el segon entengui que treballar pel club és el més important.

I obrint cada vegada més les portes del vestidor, l’entrenador pratenc detalla les fases d’un equip col·locant-nos a l’inici de temporada: primer hi trobem la fase de coneixement i observació dels membres de l’equip; tot seguit apareix la fase d’insatisfacció quan no juguen o perden, és quan baixa la moral i la productivitat; llavors apareix la fase de resolució de problemes i l’equip comença a prendre forma reforçant la fortalesa moral per arribar a la fase de rendiment amb una productivitat i una moral ben altes. Com destaca Dòlera, el seu objectiu és que, des de l’inici de temporada, els jugadors experimentin una evolució futbolística, humana i personal, tot acompanyant-los perquè arribin a la fase de rendiment el més aviat possible.

Però no tot és tan senzill. I és que arribar a la fase de rendiment complet també implica aprendre a

gestionar les victòries i les derrotes. En aquest sentit en Pedro assegura que la frase “s’ha de saber guanyar i també perdre” és molt difícil d’aplicar a un vestidor si es porten 25 partits sense perdre, ja que els ànims estan tan amunt que la tasca de l’entrenador és procurar que tots “toquin de peus a terra”, ser molt conscients i valorar molt el que han aconseguit, i no deixar que afluixin el ritme amb una frase que ens sorprèn: “potser la setmana que ve perdem...”. I remarca que és sobretot en les derrotes quan el lideratge de l’entrenador assumeix la funció de coach o psicòleg, analitzant les situacions i buscant solucions. I és que, tant guanyar com perdre afecta els ànims de tot l’equip i dels seus seguidors: “som com una família, cal fer pinya per saber cap a on anem tots plegats. L’estat d’ànim cal mantenir-lo viu durant tota la temporada”.

I per descomptat, no s’oblida del factor econòmic ni de les expectatives del club. I és que com destaca Dólera, ser jugador de futbol és un treball per a ells. Tots han de guanyar-se la vida i per tant, quan els jugadors trien un club tenen en compte tant la localitat, com l’entrenador, la categoria... i el que cobraran. I és en aquest punt que remarca la formació com un pilar ben important dins del món del futbol i recorda que tots els jugadors de la plantilla del Prat a més d’entrenar i jugar, també tenen altres feines. Com a club, comenta que “cal ajustar els objectius i expectatives a les possibilitats econòmiques reals”, així com tenir una base directiva que realment pensi i actuï pel club: “que tothom conegui els objectius de l’equip, així tots podem treballar a la una”.

Un punt que el vincula amb l’entorn, l’afició i la premsa. Aquí es mostra agraït amb els seguidors que té l’equip pratenc: “l’AE Prat té una bona afició, que lluita per un somni comú, i quan juga al Sagnier es nota aquest suport a l’equip”. Quant a la premsa diu “ens hem de protegir de les crítiques i alabances”, ja que els impactes informatius són molts i per moltes vies. Els aficionats també segueixen les notícies i com a jugadors o entrenadors cal saber cuidar la relació amb la premsa.

Llavors fem un salt al camp per assaborir un tastet del mètode d’entrenament de Pedro Dólera. Sense entrar en detalls, l’entrenador de l’AE Prat revela que la seva formació al CAR de Sant Cugat l’ha ajudat a construir el seu propi mètode (que només ell pot revelar, si ho vol...). I és que en un entrenament tot compta: la pilota, la roba esportiva, el terreny de joc, el temps... i clar està, l’equip tècnic: el míster, el 2n entrenador, l’entrenador físic, el fisioterapeuta, el scouting (o qui grava els partits), l’entrenador de porters, el delegat de gestió de viatges...

Per finalitzar la conferència, Dólera ens parla de l’optimització dels recursos per a la

planificació d’un equip: tenir en compte el nivell dels jugadors, revisar el material pels entrenaments, conèixer les instal·lacions, els horaris d’entrenament, la disponibilitat de camp, els viatges i desplaçaments, i la dieta i l’alimentació dels jugadors i l’equip mèdic. Això sí, “la humilitat és important, cal que l’equip valori els recursos que té”.

En acabat, el president de tintablava, Vicenç Tierra, ha entregat la nova estatueta de l’associació, una “t” de tintablava de metacrilat, en agraïment a aquesta ponència tan intensa i vivencial.

Anna Colominas Abelló