tintablava

CONXITA HERRERO: “MANIFEST JALIPEIC”

Dijous 26 de gener de 2017

“BIENVENIDA AL MANIFIESTO JALIPEIC: INTENTARÉ HACERLO BIEN PERO SERÁ UNA MIERDA TODA LA PUTA VIDA IGUAL”.  Això és el que deia el començament del flyer que en color verd o blau, a elecció de l’assistent, ha repartit la Conxita Herrero a tots els que hem anat a la seva conferència per anar fent boca del que anaven a escoltar durant la propera hora.

És difícil definir la Conxita Herrero així com la conferencia que hem tingut el plaer d’escoltar aquest dijous.  No obstant això, intentant-ho una mica, es podria definir la Conxita com una il·lustradora innovadora i avantguardista que parteix de la idea que tothom pot fer el que vulgui si s’ho proposa.

Ella ha estat la conferenciant més jove que hem tingut i ens ha deixat constància dels seus ideals, de la seva forma de pensar i del tarannà que podem esperar d’una persona que té moltes ganes de fer i de provar coses diferents.  Va estudiar Belles Arts a la Universidad Complutense de Madrid, però no s’ha quedat només amb la tasca de dibuixar, sinó que es pot qualificar com una artista polifacètica ja que ha fet il·lustracions, còmics, fanzines, cançons, poesia, ha participat en taules rodones d’opinió, collages, i, com ella mateixa ha dit, no ha fet pel·lícules perquè no sap com baixar-se l’Adobe Premiere.

Si esteu a casa llegint això, per tal de continuar, i per tornar a recordar el què ha passat

aquest dijous, el millor que podeu fer és agafat una llauna de cervesa ben freda i degustar-la gratament mentre continueu amb aquesta crònica.  Pot semblar una mica estrany, però això és una de les primeres coses que ens ha proposat la Conxita Herrero quan ha començat a parlar-nos del “Manifest Jalipeic” i per tal de dur-ho a terme ha fet ús del seu germà Fermí qui ha donat a cadascun dels assistents una llauna per poder veure una mica mentre seguíem tranquil·lament la seva conferència.

Abans de continuar, i per tal de centrar una mica el tema, seria convenient definir que és una conferència.  Si es va al tradicional Diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua, una conferència és una “Exposición oral ante un público sobre un determinado tema de caràcter didáctico o doctrinal”.   No obstant això, qui hagi acudit a aquesta conferència no estarà d’acord amb aquesta definició perquè la Conxita ens ha fet veure que una conferència pot ser això però també pot ser moltes altres coses, pot tenir vídeos, àudios, lectures de poemes, de trossos de llibres, de cartes i fins i tot música en directe i qualsevol altra cosa que nosaltres vulguem afegir.  Com ha explicat la Conxita, per què no es pot reinventar el format d’una conferencia?  Si es van posant àudios i es van escoltant sempre poden sorgir coses i modificar o afegir, i tot això també té la seva importància i permet pensar que és el més important.

I després de llegir tot això direu: “tot això està molt bé, però que és això del “Manifest Jalipeic”?, no anava sobre això aquesta conferència o com la vulgueu anomenar?”. No us preocupeu que tot arriba.  Si anem al que diria un acadèmic, seria un manifest inspirat amb el “Manifest Dadaista” de 1916 que tenia per finalitat rebel·lar-se contra els corrents artístics i contra la societat en general.  Per tant, aquest Manifest Jalipeic seria una mena de rebel·lió contra els corrents actuals.  No obstant, si sortim d’aquest àmbit academicista i fem cas a la Conxita Herrero, cal dir que el terme "Jalipeico” o “Jalipeic” que és el nucli de la conferència, no és res i a la vegada ho és tot.  “Jalipeico” és un paraula que no existeix, que un dia es va inventar la Conxita com es podia haver inventat una altra i la va començar a fer servir amb els seus amics tant amb un significat positiu com negatiu i el mateix podem fer qualsevol de nosaltres sense cap mena de problema perquè el que importa no és el terme en sí sinó l’esperit de superació i de rebel·lió que la Conxita ha volgut compartir amb tots els que hem assistit a la seva conferència.  No obstant, aquest manifest va més enllà i per tal que podem captar millor el seu significat, la Conxita ens ha posat un vídeo de Youtube que es titula “El tráfico más peligroso del mundo”, i que us recomano que mireu, on es poden veure un munt de cotxes en un creuament però que mai xoquen, no sabem per què, però pot ser perquè per inèrcia tot funciona, i no sempre cal posar coses absurdes perquè el món rutlli.

Un cop sabem més o menys que és aquest manifest jalipeic, ja podíem acabar perquè

segur que alguna cosa nova hem aprés, però és de justícia continuar una mica més per explicar algunes coses més de la conferència.  El fil conductor de tot el que hem pogut veure han estat una sèrie d’àudios que la Conxita Herrero havia penjat a “tumblr” i arrel d’aquests àudios hem pogut conèixer com va anar preparant aquesta conferència, els seus pensaments, els seus neguits, i com es plantegen les relacions entre les persones i el què és important per a cadascú.  Entre àudio i àudio hem assistit a una lectura d’una carta de Maitena “Querida Dorothy Parker” que tractava de les dones, de les relacions amb les parelles, del món i de l’escriptura i on la Conxita ens ha fet veure d’importància que per a ella té el feminisme; a la lectura d’un fragment del llibre “El Francotirador” de Kurt Vonnegut que es dirigia als que encara no han nascut,  i que ha servit perquè la Conxita ens fes una introducció d’ella mateixa; ha llegit també el poema “Algo sucede” d’Agustín Goytisolo per fer-nos veure que no cal decaure sinó reinventar-se sempre; hem pogut assistir també a un petit concert en directe del grup “Tronco” que formen la Conxita i el seu germà Fermí, qui ha volgut col·laborar molt amablement; entre els àudios també s’ha col·lat

la lectura d’un fragment de l’obra “El guardián entre el centeno” per veure com la xicota del narrador no entenia que volgués marxar deixant-ho tot enrere; després d’un altre àudio també hem pogut escoltar a Cortazar recitant en seu poema “Me caigo y me levanto” i, seguint amb el tema de les relacions, un altre poema “llueve en el amor”.   Amb tot això, i per tal de donar una mica de lleugeresa, com ens ha explicat la Conxita a través d’un altre àudio, hem pogut escoltar un fragment de Pepe Rubianes parlant de “Yo, yo y yo” i un altre d’una cançó de Manu Chao que també li agrada a la Conxita.  Després de tot això, i escoltant una gravació d’una trucada a la seva amiga Maria on li explicava com volia fer aquesta conferència, s’ha acabat la xerrada de la mateixa manera que podia haver començat, és a dir, explicant-nos què és el que ella volia fer en una conferència innovadora i avantguardista en la qual a vegades és més fàcil començar pel final.

 

I això hauria de ser tot, però si encara continueu amb ganes de llegir una mica més i per tancar aquesta crònica com l’he començada, tornaré a fer una copia del final del flyer que la Conxita ens ha repartit abans d’iniciar la seva xerrada, en aquest cas del seu final, només per tal que tots recordem “¡NO DUDES EN AVISARME SI ENCUENTRAS EL SENTIDO DE LA VIDA!”.

Gràcies Conxita per fer-nos veure i escoltar una altra mena de conferència, per obrir-nos una mica més els ulls a tot el què és el món artístic i al que tenim al nostre voltant, i per fer-nos veure que tothom pot fer el que vulgui si s’ho proposa.

Rocío Ortega Atienza