CONFERÈNCIA "El cultiu de l'art"
a càrrec de la Maite Marín
16 febrer del 2017
a càrrec de la Maite Marín
16 febrer del 2017
Poema per a la Maite Marín
El sol s’atura damunt les teves teles
en un quasi ponent
sostingut pel teu pols.
La llum entre grogosa i rogenca del capvespre,
omple els teus paisatges,
Sempre diferents davant
dels ulls que cerquen
formes noves, nous colors.
Quantes imatges s’han posat sobre
les teves pupil·les somniadores.
obertes com un regal al mon,
fent néixer en nosaltres
noves sensacions, nous sentiments.
fent néixer en nosaltres
noves sensacions, nous sentiments.
Contínua obrint-li dreceres a la realitat
amb imaginació creativa.
amb imaginació creativa.
Segueix pintant imatges,
somnis i records,
de Jesús García Moreno,
16 de febrer de 2017
La Maite Marín es va donar al public present, durant el
col·loqui, obrint el seu fons, la seva historia d’artista, des de el començament fins a la actualitat,
transformant el seu interior a partir de quelcom opac en un cos translúcid que
ens va permetre veure, com projectada
sobre una pantalla, la seva trajectòria professional i, de vegades personal.
Aquest cop no van presentar-nos l'art mitjançant noms i
quadres famosos, no varen aparèixer els Monet,
Matisse, Cézanne, Picasso o Kandinsky, la Maite es va parlar d'un art de
proximitat, del procés creatiu o com ella mateixa diu «el cultiu de l’art» que
es propi de cada artista, personal i intransferible, i per això, encara que
sembli quelcom de contradictori, comú a tots els que hi treballen qualsevol
tipus o especialitat d’art, angoixes, dubtes, passos enrere, troballes d'èxit o fracassos, tot s’interioritza formant
com un codi genètic que ve a ser el reflex de la seva trajectòria vital amb el mirall de la seva vida artística.
Al llarg de tota la conferencia la Maite va deixar palesa
la seva oposició, amb la qual jo estic d'acord, vers a la falta de visibilitat,
el silenci i l'arraconament a que la obra de la dona artista és sotmesa per par
del conjunt d'entesos en l'art, a on s'imposa una majoria d'homes. Tintablava,
posant el seu petit gra de sorra, per tal de manifestar el seu recolzament posant de manifest aquesta mancança, ha
realitzat en els darrers mesos tres
conferencies a càrrec de artistes de reconeguda
vàlua i trajectòria dins les arts plàstiques, con son
la Rosa Pares, escultora, o la
Maite Marín, pintora, gravadora i mestre de d’art, a la qual aquí ens
estem referint, o la Conchita Herrero, una jove promesa en el mon del dibuix i
la poesia.
Tot fent una lleugera passada per la complerta exposició
de la Maite remarcar que va posar molt interès amb el període formatiu, el
qual, amb els seus clarobscurs, va ser de gran importància formativa, recorda
especialment a Josep Guinovart i Bertran( Barcelona 1927-2007)* Pintor i
gravador com ella mateixa, que els va
ajudar a trencar les formes, i a Modest
Cuixart i Tàpies (Barcelona 1925-Palamós2007) pintor, i que els va introduir en la modernitat. En
la seva època de la Escola de Belles Arts va ser company d’en Miquel Barceló (Felanitx
1957) pintor i escultor. Però la cara se li va il·luminar al recordar la seva estança
en EINA, Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona, es va funda al 1967, va ser una de les primeres escoles
de disseny d'Espanya. Des del 1994, és un centre adscrit a la Universitat
Autònoma de Barcelona. La Maite ens va referir, rotundament «L’art el vaig
trobar a l’escola EINA.
Recorda amb emoció els cursos de gravats
realitzats amb Pascual Fort (Reus
1927-Barcelona 1991) va ser esmaltador i gravador, la seva influencia va estar decisiva per la seva inclinació al gravat. També
anomena amb especial rellevància a
Antonio Hervás Amezcua (Jaén, 1925) és un artista multidisciplinari que
domina un ampli ventall de gèneres i tècniques que van des de la pintura i el
gravat, a l'escultura.
Especial importància per a ella es el record de la Maria
Dolors Miró Juncosa, (Palma de Mallorca
1930-2004), única filla del pintor Joan
Miró (1893-1983) i de las estàncies a la seva casa pairal en Mallorca. Recorda
també la visita a Nova York que va ser per a ella una experiència diferent en descobrir el tractament tan positiu i apreciat que
l’art i els artistes rabien en aquella ciutat. Recomana la visita a les
exposicions per la enriquidora
experiència que suposa el veure directament els originals apreciant els seu matisos, pinzellades i minsos detalls que et fan valorar en el seu
adequat valor la importància de qualsevol obra d’art.
La Maite diu que, en el seu cas , «el procés creatiu
comença o sorgeix d’una idea,
d’una emoció que a d’anar creixent i refermant-se ,
sempre a partir d’un estat d'ànim
serè i tranquil, i aquí se inicia
l’obra».
Defineix la seva obra com
impressionista en tot el relatiu
a la llum, la naturalesa i els jardins, i
es reconeix certs tocs surrealistes però prefereix la obra figurativa
sobre de la abstracció, y tot seguint les seves paraules, considera
«el dibuix com la veritat del art, es la base de tot el que ve darrera».
Per acabar la menció que va fer de l'Assumpció Forcada,
(Sudanell, Segrià, 1947) és biòloga,
poetessa i cantautora, a mes de bona amiga, hi era
present a la sala, i col·laboradora de la Maite, aportant les
dues en moltes ocasions, les seves
obres: pintura i gravats o poemes, per tal de oferir una creació conjunta i
enriquidora.
Moltes gràcies, Maite, per la posada en comú del teu art i de la teva
enorme i exitosa experiència artística.
* Totes les dades i referencies històriques de les
persones anomenades per la Maite, han estat tretes de Wikipedia.
Jesús García Moreno
Tintablava
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada