tintablava

CONFERÈNCIA "El cultiu de l'art"
a càrrec de la Maite Marín
16 febrer del 2017

Poema per a la Maite Marín

El sol s’atura damunt les teves teles

en un quasi ponent

sostingut pel teu pols.

La llum entre grogosa i rogenca del capvespre,

omple els teus  paisatges,

Sempre diferents davant

dels ulls que cerquen

formes noves, nous colors.

Quantes imatges s’han posat sobre

les teves pupil·les somniadores.

quantes vegades les has plasmat

obertes com un regal al mon,
fent néixer en nosaltres
noves sensacions, nous sentiments.

Contínua obrint-li dreceres a la realitat
amb  imaginació creativa.

Segueix pintant imatges,

somnis i records,

sobre els que reposi, plàcida o agitadament,
el pes eteri de la nostra sensibilitat.

   de Jesús  García Moreno, 16 de febrer de 2017

La Maite Marín es va donar al public present, durant el col·loqui, obrint el seu fons, la seva historia d’artista, des de el  començament fins a la actualitat, transformant el seu interior a partir de quelcom opac en un cos translúcid que ens va permetre veure, com  projectada sobre una pantalla, la seva trajectòria professional i, de vegades personal.

Aquest cop no van presentar-nos l'art mitjançant noms i quadres famosos, no varen aparèixer els Monet,  Matisse, Cézanne, Picasso o Kandinsky, la Maite es va parlar d'un art de proximitat, del procés creatiu o com ella mateixa diu «el cultiu de l’art» que es propi de cada artista, personal i intransferible, i per això, encara que sembli quelcom de contradictori, comú a tots els que hi treballen qualsevol tipus o especialitat d’art, angoixes, dubtes, passos enrere, troballes d'èxit o fracassos, tot s’interioritza formant com un codi genètic que ve a ser el reflex de la seva trajectòria vital  amb el mirall de la seva vida artística.

Al llarg de tota la conferencia la Maite va deixar palesa la seva oposició, amb la qual jo estic d'acord, vers a la falta de visibilitat, el silenci i l'arraconament a que la obra de la dona artista és sotmesa per par del conjunt d'entesos en l'art, a on s'imposa una majoria d'homes. Tintablava, posant el seu petit gra de sorra, per tal de manifestar el seu recolzament  posant de manifest aquesta mancança, ha realitzat  en els darrers mesos tres conferencies a càrrec de artistes de reconeguda  vàlua i trajectòria dins les arts plàstiques,  con son  la Rosa Pares, escultora, o la  Maite Marín, pintora, gravadora i mestre de d’art, a la qual aquí ens estem referint, o la Conchita Herrero, una jove promesa en el mon del dibuix i la poesia.

Tot fent una lleugera passada per la complerta exposició de la Maite remarcar que va posar molt interès amb el període formatiu, el qual, amb els seus clarobscurs, va ser de gran importància formativa, recorda especialment a Josep Guinovart i Bertran( Barcelona 1927-2007)* Pintor i gravador com ella mateixa, que els  va ajudar a trencar les formes, i a  Modest Cuixart i Tàpies (Barcelona 1925-Palamós2007) pintor,  i que els va introduir en la modernitat. En la seva època de la Escola de Belles Arts va ser company d’en Miquel Barceló (Felanitx 1957) pintor i escultor. Però  la cara se li va il·luminar al recordar la seva estança en EINA, Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona, es va funda  al 1967, va ser una de les primeres escoles de disseny d'Espanya. Des del 1994, és un centre adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona. La Maite ens va referir, rotundament «L’art el vaig trobar a l’escola EINA.

Recorda amb emoció els cursos  de gravats  realitzats amb  Pascual Fort (Reus 1927-Barcelona 1991) va ser esmaltador i gravador, la seva influencia va estar decisiva per la seva inclinació al gravat. També anomena amb especial rellevància a  Antonio Hervás Amezcua (Jaén, 1925) és un artista multidisciplinari que domina un ampli ventall de gèneres i tècniques que van des de la pintura i el gravat, a l'escultura.

Especial importància per a ella es el record de la Maria Dolors Miró  Juncosa, (Palma de Mallorca 1930-2004),  única filla del pintor Joan Miró (1893-1983) i de las estàncies a la seva casa pairal en Mallorca. Recorda també la visita a Nova York que va ser per a ella una experiència  diferent en descobrir  el tractament tan positiu i apreciat que l’art i els artistes rabien en aquella ciutat. Recomana la visita a les exposicions per la  enriquidora experiència que suposa el veure directament els originals apreciant  els seu matisos, pinzellades  i minsos detalls que et fan valorar en el seu adequat valor la importància de qualsevol obra d’art.

La Maite diu que, en el seu cas , «el procés creatiu comença o sorgeix d’una idea,

d’una emoció que a d’anar creixent i refermant-se , sempre a partir  d’un estat d'ànim serè  i tranquil, i aquí se inicia l’obra».

Defineix la seva obra com  impressionista en  tot el relatiu a la llum, la naturalesa i els jardins, i  es reconeix certs tocs surrealistes però prefereix la obra  figurativa  sobre de la abstracció, y tot seguint les seves paraules,  considera  «el dibuix com la veritat del art, es la base de tot el que ve darrera».

Per acabar la menció que va fer de l'Assumpció Forcada, (Sudanell, Segrià, 1947)   és biòloga, poetessa i cantautora, a mes de bona amiga, hi era present  a la sala,  i col·laboradora de la Maite, aportant les dues en moltes ocasions,  les seves obres: pintura i gravats  o poemes,  per tal de oferir una creació conjunta i enriquidora.

Moltes gràcies, Maite, per  la posada en comú del teu art i de la teva enorme i exitosa experiència artística. 

* Totes les dades i referencies històriques de les persones anomenades per la Maite, han estat tretes de  Wikipedia.

Jesús García Moreno

Tintablava