EL DELTA DEL LLOBREGAT, UN ESPAI NATURAL PERIURBÀ, Pau Esteban
Avions, gavines, platja, edificis, carreteres, parc
agrícola, ... Tota aquesta barreja d’elements heterogenis forma part de la
nostra vida quotidiana i d’un espai singular com és el Delta del
Llobregat. Segurament que molts de
vosaltres us heu preguntat en alguna ocasió com va sorgir tot aquest ecosistema
i quin és el futur que li espera. Una
persona que en sap molt del nostre entorn i que ens ha ajudat a comprendre
millor el que ens envolta i com pot evolucionar és en Pau Esteban, un pratenc
de naixement que ha vingut a parlar-nos del Delta del Llobregat, un espai
natural periurbà com ell mateix l’ha definit.
Escoltant a aquest biòleg hem pres consciència de que el
Delta del Llobregat és un espai molt gran i amb una gran diversitat tant
ambiental com d’usos. El Delta compren
tot el territori que hi ha des de la muntanya de Montjuic fins al Massís del
Garraf, arribant des de Sant Boi fins a Castelldefels. En total són 98 km2 que inclou 23 km de
platja. Aquesta extensió actual és fruit
del seu creixement degut a la sedimentació del riu Llobregat fet que implica
que el territori que ara és el Prat no estigués en terra ferma fins al segle
VII tant i com hem pogut veure en un mapa de l’evolució del Delta que ens ha
ensenyat en Pau Esteban i amb el qual hem pogut veure que, fins i tot, al segle
XV aquest territori comptava amb més d’una desembocadura del riu.
Per tal de poder veure la situació actual i els reptes de
futur del nostre territori el nostre
conferenciat ens ha fet una evolució de la
vida al Delta des dels seus orígens fina a l’actualitat. Així ens ha explicat que, en un principi, el
Delta era un territori molt difícil de viure on hi vivia poca gent degut a les
malalties, les dificultats d’accedir-hi per la quantitat d’aigua i perquè
encara que hi havia camins es feien malbé cada cop que el riu es desbordava,
cosa que succeïa sovint. Això va canviar
al s. XIX on van començar a efectuar-se una sèrie d’innovacions com crear dos
grans canals, un al marge esquerre del riu i un altre al dret per tal de
facilitar el rec i aprofitar millor l’aigua. Això va fer que l’agricultura es
desenvolupés ràpidament i que els productes del Delta com la carxofa
s’exportessin tant a Barcelona com al mercat europeu.
Una altra innovació tècnica que va canviar radicalment la
vida al Delta va ser la utilització per part de la indústria dels aqüífers que
hi havia i que van permetre que indústries papereres i tèxtils s’hi
instal·lessin per tal d’utilitzar l’aigua que era important per al seu cicle
productiu. Això va fer que al primer
terç del s. XX s’instal·lessin tant la Paperera com la Seda i amb elles va
venir una gran nombre de treballadors que va generar noves necessitats
d’habitatge i que va acabar provocant l’urbanització de gran part del territori
del Delta. Aquesta indústria que es va
instal·lar no comptava amb cap mena de prevenció o protecció mediambiental, fet
que va provocar que durant dècades el riu Llobregat fos un dels més contaminats
d’Europa juntament amb el Besòs
Un cop el Delta es va veure immers en aquesta voràgine de
creixement urbà es van començar a expropiar camps, van créixer els nuclis
urbans i es va començar a degradar profondament el territori, urbanitzant-se
gairebé tot els terrenys que hi havia des de Sant Boi a Castelldefels. El canvi de segle i el augment de població va
generar la necessitat d’ampliar les infraestructures existents i crear-ne de
noves, fet que va produir una altra gran transformació al Delta en veure’s el
seu territori com un terreny apte per fer front a totes aquestes noves
necessitats. Així es va desviar el riu
2,5 km. cap al sud per tal d’ampliar la zona portuària, es va ampliar la zona
d’activitats logístiques, el port, l’aeroport, es van construir la depuradora i
la dessalinitzadora, es van fer noves carreteres, més ferrocarrils, l’AVE, el
metro, noves zones d’habitatges per tal d’absorbir el creixement urbà i com a
contrapartida també es van fer algunes actuacions per tal de mantenir els
espais naturals i crear espais lliures i el parc agrari, donant lloc al Delta
que avui tots coneixem.
Tot això ha fet que avui el Delta estigui constituït per un
mosaic d’usos amb difícil convivència i que ha fet del Delta un lloc singular i
que es pugui qualificar com d’”espai natural periurbà” com ens ha
indicat en Pau Esteban a l’inici de l’exposició, essent els espais naturals i
els agrícoles els més febles i els que han patit major impacte respecte a la
seva situació original.
Dibuixat tot aquest panorama en Pau Esteban ens ha fet
notar que el territori del Delta es pot veure de dues maneres: com a reservari
de sòl disponible per a una propera necessitat de creixement o com a territori
posseïdor de serveis ambientals. Dins
d’aquesta segona forma de veure el Delta, molt més oberta, aquest territori ens
aporta moltes possibilitats com afavorir la biodiversitat, donar suport per a
serveis ambientals com proporcionar CO2, i ens ofereix igualment possibilitats
culturals i de lleure, sense oblidar que el Delta és un gran proveïdor tant
d’aliments com d’aigua potable, factors tots aquestes que cal potenciar.
Un cop explicat d’una manera magistral com era el Delta des
dels seus orígens fins a l’actualitat, en Pau Esteban ens posa l’èmfasi en els
reptes de futur i les amenaces que tindrà que afrontar aquest territori. Dins d’aquestes amenaces destaquen la
reducció de la seva superfície i la seva fragmentació accelerada unida a la
disminució de la connectivitat entre les seves parts, així com a les invasions
biològiques d’altres espècies que poden posar en perill les espècies
autòctones.
Per tal de poder afrontar de manera adequada aquests reptes
els nostre conferenciant ens
explica que cal garantir l’estabilitat física de
les plataformes del Delta, millorar l’estat ecològic de l’aigua, desenvolupar
una gestió integral dels espais lliures i fer un canvi global sobre els nostres
sistemes, tenint en compte el canvi climàtic que s’està produint i que
necessàriament afecta al nostre entorn.
Molts d’aquests problemes els hem pogut veure qualsevol de nosaltres com
és el fet de la disminució de la sorra de platja per la manca de
sediments. Atès que s’han fet
embassaments al llarg del cabdal del riu, això fa que els sediments no arribin
a la zona de la desembocadura i que no es puguin regenerar el sediments que es
van perdent i és per això que cada any es treu sorra de Castelldefels i es
porta a la platja del Prat. Aquesta
extracció que estem acostumats a veure, no és innòcua pel Delta ja que provoca
un gran impacte ambiental tant al lloc on es treu com al que es posa. Per això en Pau Esteban proposa que es
podrien adoptar altres solucions diferents com fer espigons o reforçar les
proteccions naturals com les dunes i la vegetació.
No només la manca de sediments afecta al Delta, sinó que
també el canvi climàtic hi afecta perquè produeix una pujada del nivell del mar
i influeix al cabdal dels aqüífers profunds i superficials que hi ha, els quals
també es veuen afectats per l’actuació humana.
Arribats a aquest punt en Pau Esteban ens diu que actualment tenim un
qualitat de l’aigua molt pobre ja que els aqüífers la reben molt carregada de
nutrients per l’activitat humana i, a més a més, n’hi ha una distribució
desigual ja que, per exemple, l’Estany del Remolar rep un excés d’aigua i genera
problemes per ésser absorbida mentre que a l’Estany de la Ricarda li succeeix
el contrari perquè tota la conca de drenatge que tenia s’ha convertit en
terreny de l’aeroport i s’ha segrestat el nivell d’aigua que no va cap a la
Ricarda. Per tal de tractar d’evitar els efectes de la pobresa de l’aigua en
Pau Esteban ens explica que es va fer un sistema de gestió d’aigua amb calaixos
de depuració a l’Estany de cal Tet però que es va acabar abandonant per
problemes econòmics, però que potser seria important tornar-ho a engegar.
Continuant amb la seva exposició, en Pau ens parla de la
biodiversitat que hi ha al Delta, ensenyant-nos fotografies de diferents
espècies que hi podem trobar. Part
d’aquesta diversitat es fruit de que els animals i les plantes tenen que
conviure amb tot l’espai urbà que hi ha al seu voltant i que ha fet que els
éssers que hi habiten s’hagin tingut d’adaptar a l’acció humana. Aquesta biodiversitat es veu afectada per un
altre problema que ens explica el nostre conferenciant i que és la presència
d’espècies exòtiques al Delta, havent-s’hi identificat fins a 72 espècies
invasores, 51 de les quals són plantes.
Aquestes espècies exòtiques arriben per la intervenció humana i es
converteixen en invasores, de manera que alteren el sistema ja que afecten tant
a les espècies autòctones com al sistema.
Aquest gran número d’espècies exòtiques es deu tant per l’acció humana
de manera directa com per les infraestructures de comunicació que hi ha al
Delta i que fa que aquestes espècies puguin arribar d’altres latituds
enganxades als avions o als vaixells.
Moltes d’aquestes espècies s’han convertit en estructurals i es
necessiten per mantenir altres espècies del sistema. Com a exemples rars que s’han trobat, en Pau
Esteban ens mostra imatges de pregadeus americans quines femelles es
reprodueixen soles i del muscle xinés.
Després de veure tota l’evolució del Delta i les
expectatives de futur el nostre conferenciant ens recalca la importància del
Delta tant per a la ciutadania que l’ha tornat a redescobrir com per al medi
ambient i ens fa veure que hem de ser conscients del que el Delta representa en
matèria d’usos ambientals, de lleure, esportius, i com a gran element de
l’educació ambiental. Per això, per tal
que el Delta continuï essent un element essencial del nostre territori l’hem
d’aprofitar amb cura i tenint una visió de conjunt d’aquest territori tant
complex que inclou, com en Pau Esteban ha dit al principi de la seva
conferència, tant espais naturals com infraestructures de la importància de
l’aeroport o del port, sense oblidar-nos de tots els éssers humans que hi
viuen. Hem de ser conscients de la
necessitat
de conservar-lo, d’efectuar polítiques de gestió adequades, de posar
recursos i d’intervenir per tal d’evitar els efectes del canvi global que
necessàriament afectarà al nostre habitat amb pujades del nivell del mar,
descens de les precipitacions, increment de les precipitacions torrencials i
increment de les temperatures que també afectarà a les espècies que habiten al
Delta.
Gràcies Pau per explicar-nos amb tant intensitat com ha
evolucionat el Delta, els seus problemes i que es pot fer per intentar mantenir
aquesta zona tan privilegiada que tenim al nostre voltant com una part
important del nostre territori durant molt de temps.
Rocío Ortega Atienza
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada